Omeoprazol a la canonada. Monzó ‘forever’

Ha vingut el llauner a desembussar una canonada de l’aigüera. Li he fet broma que la canonada tenia arterioesclerosi i em diu que no rigui, que un client que el va cridar per resoldre un cas similar, amb reflux, cada dia «donava» a la canalera una pastilla d’Omeoprazol! Administrar-li un medicament a un tub ja supera tots els límits de les possibilitats del principi actiu, del principi d’indeterminació de Heisenberg i del principi de la bogeria de Freud.

Una bajanada de similars dimensions, i sense sortir de la medicina, la vaig escoltar explicar quan jo estudiava per metge. A tercer curs hi havia una assignatura que es deia Reproducción y Desarrollo. El professor va dir als futurs galens que convenia recomanar a les gestants abstenir-se de relacions sexuals a les últimes fases de l’embaràs, no per res de la relació en ella mateixa com per evitar algun sotrac postural o mal gest. Doncs vet aquí –format conte perquè ho sembla–que un alumne li va preguntar que, si no hi havia inseminació, de què s’alimentaria el fetus! Desitjo que aquell alumne, pel bé de la sanitat, no es llicenciés, com jo, pel bé de la sanitat, no vaig passar de la diplomatura quan un estimat professor que llegia els meus treballs, el doctor Felip Cid, em va dir: «Batista, pengi la bata blanca i esmoli la ploma».

En fi, si volen gaudir de bajanades a l’engròs, provin de passar pel traductor automàtic un text del català al castellà, o a l’inrevés. Riuran molt.

Totes les literatures han tret suc de les rucades i han construït monuments a l’humor, donant un gènere teatral tan magnífic com la comèdia: com m’he divertit amb La venganza de don Mendo, de Muñoz Seca, o amb Don Jaume el Conquistador, de Serafí Pitarra. Quim Monzó, profund quan vol i de quina manera!, també ha fet literatura de la bajanada en tots els gèneres que toca, i molt freqüentment a la seva columna de La Vanguardia.

Quins farts de riure m’he fet només de parlar amb ell, quan vam coincidir a una revista que es deia –el nom ja és una astracanada– El instrumento musical, i després a la mateixa Vanguardia. Memorables van ser les nostres trobades quan preparava la seva intervenció d’obertura de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007 i jo era un dels seus interlocutors de l’Institut Ramon Llull, que l’organitzava.

Devia ser el discurs inaugural més graciós de la història del certamen, tothom pixant-se. La secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans té molt ben cobert el periodisme audiovisual, però hi trobo a faltar gruix del periodisme escrit, quan resulta que el periodisme escrit és el principal productor de llenguatge.

En Monzó escriu un article diari, ha fet periodisme escrit tota la vida i en gèneres diversos, escriu més que bé, amb el do de l’escriptura, té totes les distincions i encara més, fins i tot el capolavoro Premi d’Honor de les Lletres Catalanes...

«Omeoprazol a la canonada», Quim, potser pot ser el títol d’un conte.