Whatsapp Diari de Tarragona
  • Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
    Diari
    Comercial
    Nota Legal
    • Síguenos en:

    L’anunci de l’àngel a Maria és un text provocador

    07 diciembre 2022 20:11 | Actualizado a 08 diciembre 2022 06:00
    F.Xavier Fortuny Torres
    Participa:
    Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
    Comparte en:

    Lluc ens presenta a uns personatges que són fonamentals per la història de la Revelació. Un personatge que pertany al món de Déu, que anuncia el naixement del Fill de Déu, el nom de l’Infant serà Jesús. A partir d’aquí es comunica la missió de Déu que encarnarà en aquest infant que és Joan. La pregunta de Zacaries és interpretada per incredulitat, per això es torna sord i mut. Quan Elisabeth queda embarassada s’amaga. Això és quelcom que s’ha de fer saber. Maria sabrà que la seva cosina Elisabeth espera un fill per Revelació.

    Un text provocador. L’anunci de l’àngel a Maria és un text provocador. La pregunta que es fa Maria no és pas un text d’incredulitat, sinó de perplexitat. Déu actua aquí amb el poder del Déu creador. En aquest passatge l’evangelista ens descriu una realitat absenta, l’Esperit de Déu i de la seva ombra. És una realitat indescriptible, que és fa imprecisa per escriure. Però, res no és impossible per a Déu. «La serventa del Senyor» no és pas una resposta d’humilitat, sinó que és un títol de Glòria. En el Magnificat Maria, en realitat és la culminació de la fe d’Israel, que comença amb Abraham i culmina amb Maria. Déu té una escala de valors diferent a nosaltres. En certa manera, el Cant del Magnificat és el món a l’inrevés. El verb recordar és fonamental en la filologia bíblica. El record en la Bíblia és la presència real i definitiva. En la tradició de Lluc la pregunta és el diàleg constant en Déu. La vida és fer camí, una camí que ens mena cap al Regne de Déu. La metàfora és molt bona per endinsar-nos en el món de la Bíblia. L’Evangeli és només sinònim de vida. El temor de Déu que ens parla l’Escriptura s’ha d’entendre en el context del seu sentit original que no vol dir pas por, sinó més aviat veneració. El culte a Déu és una necessitat que Joan és qui ens obre el camí de l’avinguda del Fill de Déu.

    Maria és la Mare del Salvador i mare nostra. Ella és el nucli de totes les dones que col·laboren en la història de la salvació

    Un cant de tradició profètica. El magnificat recull una llarga tradició en la qual està inclosa. En tot i això, Maria més que una profetessa, és la Mare del Salvador i mare nostra. Ella és el nucli de totes les dones que col·laboren en la història de la salvació. Per la seva essència i contingut, i com si fos un joc de miralls, el Magnificat veu de les fonts de les profecies. No obstant això supera els antics textos que són el seu veritable origen:

    Maria, mirall de dones profetesses. El Magnificat està ple d’esdeveniments alegres des de bon inici de l’Evangeli de Lluc. Així mateix, l’àngel Gabriel comunica la bona nova a Zacaries que Isabel, la seva esposa tindrà un fill (v- 14). Ell emmudeix. En canvi Isabel reconeix les meravelles de Déu (v. 25). Tot seguit, el Missatger visita Maria: Alegra’t, plena ets de gràcia, el Senyor és en vós! (v.28). Aquí s’introdueix una fórmula profètica que convida a confiar. L’àngel li comunica que ella ha trobat el favor de Déu (v. 30) afirmació a la qual Maria clou amb: «Sóc la servidora del Senyor» (v.38). Aquesta seqüència de goig es constata amb la visita que Maria fa a la seva cosina. Si abans ha estat l’àngel, ara és una dona qui es converteix en missatgera directa. Isabel exclama: Beneïda entre totes les dones (v.42). L’Infant salta d’alegria dins el ventre d’Elisabeth.

    Lluc analitza la situació social des de l’òptica de la pobresa, i no ho fa a partir dels històricament forts, sinó dels més febles

    Una profecia amb lloc i data. Lluc és considerat l’Evangeli de la misericòrdia de Déu, doncs ens presenta a Jesús al mig dels més pobres. L’evangelista escriu als voltants de l’any 80 i 90 d.C. El context immediat que envolta el Cant de Maria se localitza en una població de la muntanya. El terme Muntanya designa habitualment, la regió muntanyosa del centre de Judea. Maria hauria recorregut uns 120 km. des de Natzaret fins a la casa de Zacaries i Elisabeth. La tradició situa aquesta escena a un poblet anomenat Ain Karem, molt a prop de Jerusalem.

    Un món a l’inrevés. El Magnificat, en el context profètic, vincula Maria amb la promesa messiànica: la jove infantarà un fill i li posarà per nom Emmanuel, que significa «Déu amb nosaltres», «amb els pobres». L’Evangeli de Lluc ens permet percebre un món a l’inrevés; el contrast social i desproporcionat que existeix entre rics i pobres. Lluc analitza la situació social des de l’òptica de la pobresa, i no ho fa a partir dels històricament forts, sinó dels més febles i marginats. Podem dir, doncs, que el Magnificat és la història cantada des de baix, en procura rescatar la dignitat humana. Presenta un contrast entre rostres, situacions i accions vinculades als petits i humils per un costat i potentats i supèrbis per l’altre. En certa manera el Cant del Magnificat, per mi, ve a ser un presagi de les Benaurances que més tard predicarà Jesús.

    El goig de servir al Senyor. El nom Magnificat prové el la primera frase de l’himne en llatí quan diu: «Magnificat anima mea Dominum». El llatí agafa el significat de la paraula grega megalyno que vol dir: engrandir, magnificar. En certa manera podem dir que el Magnificat és un resum musical sobre la història de la salvació cantada per una dona. L’himne té forma de lloança i d’acció de gràcies, el text reconeix els favors rebuts pel Déu de la justícia. El Magnificat ens mostra els atributs de Maria. Ella mateixa es reconeix com alegre, humil i servidora. Així mateix identifica la peculiaritat de la gracia amb la humanitat, d’ara endavant la reconeixerà com a benaurada. La primera part del Càntic enumera els títols oferts a Déu, reconeguts públicament. És: Salvador, totpoderós, sant i misericordiós. Maria agraeix al Senyor ser l’instrument en la qual es dóna inici l’obra de la redempció i salvació dels homes, de la qual ella accepta ser-ne col·laboradora.

    La dona vestida de sol. Maria és la figura femenina que ens recorda la profecia, engalanada amb les prerrogatives del reialme celestial: vestit de sol, amb una lluna sota els peus i una corona de dotze estrelles sobre el seu cap. L’acceptació de la maternitat divina implica que Maria passi a ser la gebiráh, la Senyora del nou regne davídic. Maria ha dit sí, i passa a ser la nova Eva unida íntimament al nou Adam, que és Crist.

    «La imaginación consuela a los hombres de lo que
    no pueden ser. El humor los consuela de lo que son».

    Comentarios
    Multimedia Diari