La millor ciutat del món

Aquest dijous vam presentar el balanç de l’acció de govern municipal dels darrers quatre anys, un balanç que dona compliment a la voluntat de traslladar a la ciutadania els resultats de la gestió dels recursos públics d’acord amb el full de ruta del Pla d’Acció Municipal de la ciutat de Reus 2019-2023.

No m’estendré a repassar tots els projectes que formen part del balanç, però sí que m’agradaria traçar algunes línies mestres que defineixen aquest Reus que des de les diferents regidories i departaments municipals hem anat desplegant al voltant d’una idea compartida: la necessitat de posar les persones al centre de la presa de decisions. I també de consolidar l’esperit que defineix la nostra ciutat: una ciutat a escala humana, compacta des del punt de vista urbanístic, emprenedora, amb visió de futur i compromís amb el territori.

La recuperació del passeig de la Boca de la Mina o la creació del parc del Lliscament han estat actuacions destacades amb voluntat d’incidir en la salut i el benestar de les persones, acostant a tothom opcions de lleure i pràctica esportiva - com també els polilleugers- en un entorn natural de qualitat.

L’impuls de la mobilitat sostenible, amb el desplegament de la xarxa de carrils bici i molt especialment amb les actuacions de pacificació del trànsit i de millora dels itineraris a peu, són un altre front d’actuació que actualitza la idea de Reus com un espai per passejar a l’aire lliure.

Les actuacions al raval de Santa Anna, el pont del barri Gaudí o a l’entorn de la plaça del Víctor, amb la construcció del nou Centre Cívic Gregal, i les previstes al voltant de la futura estació de Bellissens, permetran dibuixar un gran eix central que ampliarà de nord a sud aquesta idea d’itinerari segur, agradable i pensat per a les persones.

Una ciutat que ha d’estar també ben connectada als grans corredors de mobilitat, al servei tant de la ciutadania pròpia com de les persones que ens visiten de fora. Els acords i les decisions en relació a la futura estació de Bellissens, l’aeroport, l’estació intermodal central del tren d’alta velocitat o el Tramvia del Camp han estat els grans objectius, que avui detallen sobre el paper els compromisos adquirits amb les administracions responsables.

Una ciutat que ha consolidat la seva vocació de ser referència al mapa per la seva oferta cultural, capaç d’organitzar esdeveniments com la commemoració darrerament de l’Any Ferrater i, enguany, els Anys Amorós i Domènech i Montaner, o la Fira del Circ Trapezi, esdeveniments de dimensió nacional que són alhora experiències de ciutat que els reusencs i les reusenques vivim en primera persona. Aquest 2023 s’hi afegeix la celebració de la primera edició de la Fira Modernista.

El projecte del Centre Social El Roser, que més enllà de l’equipament ha permès donar un nou impuls a les polítiques socials; les actuacions al voltant de l’habitatge, amb el projecte de La Hispània al capdavant, o les grans apostes del Mercat del Carrilet o del barri del Carme responen a aquesta voluntat de posar les persones al centre.

Una voluntat que des del govern municipal hem volgut també fer present en la definició d’espais de trobada i de diàleg amb els agents econòmics i socials. Des del Pla de Reactivació Econòmica i Social, amb 9,5 milions d’euros finançats amb recursos propis, al procés estratègic Reus Horitzó 32, han estat molts els espais de diàleg, de trobada i de coresponsabilitat que ens han permès avançar amb uns objectius compartits.

Aquest és el balanç: la capacitat que hem tingut, com a ciutat, d’articular punts de trobada i generar complicitats i entusiasme per obrir camins i superar moments complexos com els que vam viure amb la pandèmia. Aquesta és la ciutat que tenim.

Una ciutat amb nom propi, orgullosa de la seva herència i de la diversitat de veus que la fan present a tot el món. Una ciutat resilient, preparada per als canvis que marquen les agendes de la resta de ciutats del món. Una ciutat amb unes finances públiques molt sanejades i capacitat d’inversió. Una ciutat de referència en àmbits estratègics com les TIC o el sector agroalimentari, capaç de captar i retenir el talent, de donar suport a projectes emergents.

Una ciutat que desperta entre les persones que hi viuen o que en son usuàries el sentiment que a Reus s’hi viu bé, que la ciutat és un terreny fèrtil per al desenvolupament de projectes vitals i professionals. Una ciutat on sempre passen coses.

Ara fa un any, des de l’escenari del teatre Bartrina, vaig anunciar que amb aquest mandat tancava la meva etapa de 12 anys al capdavant de l’alcaldia de Reus, i feia també balanç dels llavors onze anys de gestió.

El que deia aleshores continua tenint per mi plena vigència: malgrat els moments complexos, ha estat una feina apassionant, que m’ha permès liderar un projecte de futur per a la ciutat estenent la mà a tots els partits, col·lectius i institucions que n’han volgut ser partícips i protagonistes.

En tot aquest temps, el projecte ha anat evolucionant, lògicament, però ha mantingut l’essència, el rumb i la motivació que el van impulsar en el seu moment. Tots els partits i les persones que l’hem fet possible hi hem pogut posar els nostres accents, i en podem destacar els èxits particulars.

Però la generositat, en política, consisteix a celebrar conjuntament els èxits assolits, perquè sense els uns o sense els altres aquests èxits no haurien estat possibles.

Avui, doncs, vull reconèixer l’aportació de totes les persones que han fet possible aquest llarg camí: els regidors i regidores, els equips tècnics, tothom que hi ha participat d’alguna manera. I moltes gràcies a la ciutadania per haver-me donat aquesta oportunitat.

Seguiré treballant incansablement fins al darrer dia del mandat i, els asseguro, amb la mateixa il·lusió del primer dia. I, més enllà, seguiré defensant sempre els interessos de Reus i de la seva gent. Perquè hi ha compromisos que són per sempre. Perquè crec en Reus.

Perquè crec en el present i en el futur d’aquesta ciutat, de Reus, de la millor ciutat del món.