Posi'm un tàper

A Catalunya, que per un general anem més avançats, aquesta norma ja està vigent des de fa un parell d’anys. Segons càlculs del Govern, a Espanya es llancen cada any 1300 milions de quilos de menjar que podrien ser aprofitats. El projecte legislatiu preveu unes sancions molt dures per als restaurants i supermercats que incompleixin la normativa amb aplicació de multes que podran arribar fins als 60.000 euros.

És un fenomen curiós que moltes coses que ara agafen el rang de lleis abans eren norma habitual de conducta. A casa, de menjar no se’n llançava gens. Si de la taula estant queia a terra un crostó de pa, calia plegar-lo, espolsar-lo una mica, fer-li un petó i cruspir-se’l. Amb el desarrollismo, rostar el plat estava mal vist. Encara era pitjor endur-se les restes d’un àpat de restaurant.

Calia fer-ho d’amagatotis. Una vegada vam fer el paper que volien les sobres dels plats per al gos. Al cap d’una estona, va venir el cambrer amb una bossa com un sac i, molt amable, digué: «He posat també les sobres d’altres taules perquè el gos tingui més menjar». Ara, demanar tàpers queda de ciutadà responsable i no cal amagar-se’n. Demanar tàpers, en llenguatge actual, és tendència.