Ara fa

El 26 de maig del 2007, Vigília de Pentecosta d’ara fa 16 anys, properes també unes eleccions municipals, vàrem celebrar l’Aplec de l’Esperit al Port de Tarragona. Es curiós de recordar amb il·lusió com a Tarragona s’hi van aplegar mes de 5.000 joves d’arreu de Catalunya i Balears, ‘Marcats per l’Esperit’. Potser fruit de la tenacitat d’un equip de laics i laiques joves, i no tant joves. Amb una combinació de preveres joves i molt joves amb capacitats diferents, amb un mateix objectiu va fer possible una forta injecció de confiança i esperança.

Amb el document postconciliar Mirada Nova, presentacions i preparacions, amb jornades i mes jornades ens vam atrevir a fer un model diferent del que havien estat els Aplecs. Vam arrencar a la platja del Miracle, aquell exercit de voluntaris acollint i ratificant inscripcions. Pau (un jove jesuïta) ens va donar la benvinguda; els mossos de magatzem ens van acompanyar fins als tinglados. Himne, parlaments, darrera la Comandància, dansa a càrrec del Esbart de Santa Tecla.

Espais com la Fira d’Entitats, un centenar de possibilitats de servir i acompanyar en el lleure, en el voluntariat en la caritat. Espai de tu a tu, amb un centenar de persones que podien contrastar cada jove amb una possible crida/resposta. Espai a debat ‘Com fer d’animadors de joves’. Esplai contemplatiu i adoració del Santíssim en el tinglado, on la nit abans hi havia tancat campanya al partit que va guanyar les eleccions a Tarragona. Espai que pràcticament va estar ple a rebentar, conduit per diferents grups de religiosos/es i recull d’espiritualitats. Fideuà per 120 joves, amb els bisbes amb seu a Catalunya, i la Confraria de Pescadors que tant ens van ajudar. El racó dels Voluntaris, que van cuidar l’Antonio Roquet i el germà Barcos, a tope tot al dia. El concert de Canta de la Teva Fe que van fer reeixir l’Aplec amb les seva música tant pre-Aplec com al mateix Aplec. La celebració de l’Eucaristia on van concelebrar mes de 180 preveres, on moltes de les parròquies de la ciutat s’hi van sumar. Una Eucaristia de mes de 7.000 persones amb tots als Pastors de les Església amb seu a Catalunya, un coratjós enviament...

Mes de 800 voluntaris, un equip incondicional de Tarragona i alguns dels interdiocesans el Francesc i el Jaume. Una munió d’entitats van donar un suport molt gran: Generalitat i Port de Tarragona amb el Josep Lluis Navarro, que dia i nit va fer permanència; Diputació i Ajuntament, entitats d’estalvi, però sobre tot cooperatives, cosidores, empreses, particulars, religioses contemplatives...

Furgonetes, monos taronges, cartó de tot tipus, sota al guiatge del Projecte de final de carrera de tres alumnes de l’Escola d’Art de la Diputació a Reus, tot reciclable ara fa setze anys.

Gent molt diferent amb un mateix projecte. Diversitat de dons al servei del mateix Esperit. Aquells que ho vau fer possible, alguns han refet els seus camins, d’altres potser fan noves sendes, alguns s’han arriscat al servei de l’Església diocesana, han format una família o simplement segueixen a la recerca. Marcats pel l’Esperit continua essent un signe d’identitat, on ens sabem reconèixer i trobar en la diversitat, el millor signe de maduresa. Quant algú es vol imposar, potser és que ha perdut arguments i aquella autoritat primigènia que ve de la caritat i la misericòrdia.

Dia per dia, vull agrair haver pogut gaudir d’una vivència de la fe entranyable, a tocar de la mar de Pau i Tecla, de Fructuós Auguri i Elogi. Un dels dies de revisió a la Casa dels Concilis, va venir a agrair l’esforç l’arquebisbe Jaume. Va començar i acabar demanant perdó, potser perquè no havia fet prou, perquè potser no ens havia acompanyat prou... Ens miràvem uns els altres perplexes, aquella trentena llarga d’equip permanent, de joves, mossens i religioses. La resposta del Joan Àguila, molt més jove, va ser tombativa: amb la vostra confiança n’hem tingut prou!

A Tarragona queda una empremta d’aquell Aplec, las restes econòmiques fruit de les moltes renuncies de gasolines, dietes, quilometratges, i donatius van fer cap a l’inici de la Llar Natalis, centre per a dones amb risc d’exclusió social... son una bona fila de mares que han pogut tirar endavant gracies també al buf de l’Esperit d’ara fa setze anys.