Bon dia i bona hora

Metge especialista en cirurgia general, doctor en medicina, amb experiència en gestió sanitària, Roger Pla ha estat gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona.

Un bon amic em comenta l’article ‘Val més tort que mort?’, on explicava el parer d’un oncòleg americà conegut per les seves publicacions sobre ètica mèdica. Aquest autor fa evidents les seves ganes de viure, però també reflexiona sobre quan i com morir si la vellesa és dolorosa, plena de xacres i dependències, la qual cosa pot convertir la mort en alliberadora per a un mateix i per a l’entorn cuidador.

Seguim la conversa recordant temps passats i comparant-los amb els presents. Tots dos estem interessats en què ens espera. Fem broma amb el tòpic que després d’aquesta etapa no ens en ve cap de millor.

Compartim el desig d’acabar la nostra vida a casa acompanyats per la gent que estimem, sense passar per un final llarg que ens faci patir a tots.

Em fa arribar una entrevista al Dr. Marco Inzitari (Florència, 1976) cap del Grup de Recerca en Envelliment de l’Hospital Vall d’Hebron, que lidera un projecte per a potenciar els factors que ajuden a viure una vellesa en plenitud, i també per millorar els serveis sanitaris a la gent gran. L’entrevista és interessant i el Dr. Inzitari desgrana unes realitats:

- Que Catalunya és un país molt longeu. L’any 2050 un terç dels catalans tindrà més de 65 anys i un 15%, més de 85.

- Que a Catalunya hi ha més de 300.000 persones de més de 65 anys que viuen soles i que la solitud no desitjada pot ser un problema. Està demostrat que la falta de relacions socials és un determinant de mala salut.

- Que alguns consideren la gent gran com a peces d’antiquari, com a trastos vells o si més no, elements d’una etapa vital de menys valor.

- Que hi ha molts exemples d’envelliment amb salut i plenitud i enumera els factors que ajuden a aconseguir-ho, com són l’activitat física, una bona nutrició i l’abstinència d’hàbits tòxics. Però també ens parla de la presència de malalties cròniques, de discapacitats i de dependències. En resum, dels problemes socio-sanitaris i econòmics que la manera de fer actual no pot resoldre.

Acaba l’entrevista dient que les persones grans volen ser a casa i que les residències han d’existir, però que cal repensar-les, fer-les més semblants a un domicili que a un «aparcament d’avis».

La magnitud del problema ens obliga a pensar-hi i a participar en la cerca de solucions. Què podem aportar els vells, quin és el nostre rol a la societat actual?

Aquestes preguntes que poden semblar noves, fruit de l’època actual, ja es plantejaven abans de Crist.

Marc Tul·li Ciceró, 100 anys aC, ja en parla a la seva obra Sobre la vellesa, on raona perquè aquesta etapa de la vida pot ser agradable i plena de plaers.

L’obra de Ciceró seria avui etiquetada com un llibre d’auto-ajuda. Ens ensenya a envellir i fa una refutació ordenada dels quatre factors negatius que sempre s’expliquen en relació a la vellesa definida com l’etapa lletja de la vida:

El primer és la vellesa com a sinònim de pèrdua de les activitats on cal la força física i l’agilitat. Hi contraposa la saviesa guanyada amb els anys, si has mantingut les ganes de renovar-te i d’aprendre. Posa l’exemple de Sòcrates, que no va parar d’aprendre i va ser molt útil a la societat amb els seus savis consells.

El segon argument és l’aparició de malalties i el rebat dient que la pèrdua de la salut pot venir a qualsevol edat de la vida. Recomana fer exercici, menjar amb moderació, evitar hàbits tòxics i no descuidar treballar també la ment i l’esperit.

El tercer argument es refereix a la pèrdua dels plaers de l’amor. Accepta que el desig disminueix, però que no s’apaga i ell la veu com una etapa alliberadora de passions que poden arribar a fer perdre el seny. Exalta el plaer de veure créixer plantes, de recollir-ne els fruits i de gaudir de la pau del camp. Insisteix que el plaer més gran és el de sentir-se respectat i subratlla la necessitat de compartir temps amb el més joves, ser generós amb ells i no demanar-los més del que et poden donar.

I sobre la quarta raó que fa desagradable la vellesa, la proximitat de la mort, ens diu literalment «l’home forma part de la natura on tot té un límit i és desitjable que l’home també deixi d’existir al seu degut moment».

En conclusió, Ciceró s’esforça a ressaltar allò que de positiu pots trobar en la vellesa i insisteix que els vells hem de procurar centrar-nos en activitats agradables que ens donin plaer i ens ajudin a fer front en les millors condicions als aspectes negatius que ens anirem trobant. Ens recorda la integració amb la resta de la societat, que cal evitar la marginació i fa èmfasi en la importància de la consideració i el respecte. Amb els seus consells no afegirem molts més anys a les nostres vides, però les podrem fer més agradables.

I, com diu la dita catalana, «bon dia, bona hora i bona mort quan sigui l’hora!».