Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Estar en minoria

| Actualizado a 11 noviembre 2022 07:00
Jordi Tarragona
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Alguns membres de famílies empresàries em plantegen si sent minoritaris val la pena continuar com a socis de l’empresa familiar. Un cop més la resposta és «depèn». Si som una família empresària tenim una voluntat de fer negocis junts, i una motivació més enllà de la purament econòmica, la resposta pot ser una. Si som una empresa familiar, en la que l’únic vincle és el de sang i el mercantil, la resposta pot ser un altre. En cas de vendre’s l’empresa, cada un tirarà pel seu costat o encetarem nos projectes junts?

A les societats de capital el principi general és el d’una acció un vot i de decisions per majoria. Però a les empreses familiars no se sol votar, sinó més aviat prendre les decisions per consens. De totes maneres és important recordar la possibilitat, molt poc aprofitada, de tenir accions amb vot i sense. Aquestes últimes tenen dret a un dividend preferent establert als estatuts, i en cas de no rebre’l adquireixen drets polítics.

El govern de la majoria no significa que les minories puguin ser depreciades. La llei estableix uns drets per les minories, que poden variar en funció del seu percentatge. I és rellevant que aquests drets els conegui tant la minoria com la majoria. Són drets d’informació, auditoria, participació en beneficis, igualtat de tracte, impugnació d’acords, separació de la societat, i acció de responsabilitat entre d’altres.

El govern de la majoria no significa que les minories puguin ser depreciades. La llei estableix uns drets per les minories

Però a més a més de la perspectiva legal tenim la pràctica. Les minories poden decantar la balança. Poden tenir més poder del que correspon al seu percentatge. Valgui com a exemple el dels partits minoritaris sobre els governs de Catalunya i Espanya en molts moments. El dos per cent que permet adquirir la majoria absoluta pot valdre molt més que el que no ho permet. L’existencia d’un soci minoritari pot ser, en principi, una garantia per evitar situacions de bloqueig. La qüestió essencial és quina actitud es té per part de tothom. De poder, de veure qui mana, o de construcció de riquesa?

La meva recomanació a totes les famílies empresàries és que pactin un sistema que permeti la sortida, justa per qui se’n va i viable per l’empresa, dels socis. Perquè un dels pitjors càncers d’una família empresària és tenir socis a una gàbia, pot-ser daurada, de la que voldrien sortir i no poden fer-ho. Un soci minoritari «emprenyat», en mans d’un bon advocat, pot fer la vida impossible a la majoria. I a més a més a una família empresària portar al trencament de la relació; el que probablement no coincideix amb el desig dels predecessors.

Una qüestió que pot sorgir és la representació de la minoria als òrgans de govern. Si aquest és un consell d’administració, i el sistema és de representació proporcional, dependrà del nombre de consellers i del percentatge d’accions. Però si és una empresa familiar la recomanació és que els consellers familiars (és bo que no tots ho siguin) siguin escollits per consens de tota la família i no en representació de branques o percentatges.

La majoria ha de ser empàtica i tractar a la minoria com li agradaria ser tractada si estigués al seu lloc

A vegades recordo que és millor no estar als òrgans de governs, ja que els seus integrants poden tenir responsabilitat personal fins i tot per omissió en el deure de vigilància d’un ordenat empresari. I que el poder final recau a la junta d’accionistes.

Els drets de la majoria finalitzen on comencen els de les minories. La majoria ha de ser empàtica i tractar a la minoria com li agradaria ser tractada si estigués al seu lloc. Una societat ben gestionada respecta i cuida a les minories.

Comentarios
Multimedia Diari