Joan Fuster al cub

Hi ha qui és advocat, o mestre, o polític, o bisbe, o poeta, o pagès. La meua professió, en canvi, és de ser Joan Fuster.

Dins la nòmina d’escriptors que toca festejar enguany tenim Joan Fuster (Sueca, 1922-1992). Triple efemèride. Fa cent anys que va néixer i trenta de la seva mort. I encara hi afegim seixanta de la publicació de Nosaltres els valencians, assaig que defineix la identitat valenciana dins el context de Països Catalans.

A cavall de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, i amb el suport dels governs respectius s’organitzen simposis acadèmics, col·loquis, conferències, lectures, exposicions i la reedició de la seva obra. L’acte central a la Biblioteca de Catalunya serà el dia 21 de juny. Enric Sòria, comissari de l’Any Fuster destaca que l’escriptor de Sueca és un «intel·lectual humanista molt atent a les derives del seu temps i també un home profundament compromès amb el seu país, que era la seva obsessió». A més, «sempre estava disposat a actualitzar els valors de la raó i el diàleg en llibertat contra el dogmatisme i l’opressió». Els més de seixanta llibres escrits i els prop de 1.000 articles periodístics són els avals de la dimensió creativa del nostre home: assagista, dietarista, historiador, crític literari, activista cultural i poeta. Al web de l’any Fuster es pot seguir la programació de l’efemèride:

https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2022/anyjoanfuster/inici/

Manllevo del pròleg de Ser Joan Fuster (1991), de Josep Antoni Fluixà, algunes idees que m’ajuden a entendre l’escriptor de Sueca. Explica els inicis literaris del Fuster poeta amb tres línies de lectura, d’interpretació i de cronologia. La primera etapa fa referència a la vida viscuda: l’autor es preguntava sobre el sentit de la vida i de l’existència. La segona sobre l’amor «com la forma més intensa i excel·lent de viure la vida». I la tercera, a la poesia social. L’any 1954 arriba el moment d’abandonar la poesia i de llençar-se als braços de la prosa.

L’obra en prosa s’ha dividit en tres grans grups: els assajos humanístics, els escrits sociopolítics i els estudis d’història cultural. En tots ells es veu la mà unificadora i personal de l’autor. Tal com diu Joaquim Molas: Fuster és «un intel·lectual en el sentit més genuí de la paraula, és a dir, en el sentit d’home l’ofici del qual és la manipulació de les idees».

La seva consideració com a assagista entra de ple en el món de les idees. Quan començà a escriure era un mal moment per a les idees. Als anys 40 del segle passat l’assaig, com a gènere, pràcticament no existia per mor de la censura de la dictadura franquista. Als anys 50 hi va haver una minsa revifalla i als 60 la cosa ja canvià una mica gràcies que la censura va afluixar poc o molt, a la recuperació econòmica, a les noves relacions internacionals amb el final de l’autarquia i a una obertura al món occidental per part del règim. Malgrat tot, la dictadura continua, i és en aquest context que el 1955 publica El descrèdit de la realitat, el primer llibre d’assaig a Ciutat de Mallorca, a l’editorial Moll. Activitat intel·lectual que perllongà durant tota la seva vida.

M’ha arribat a les mans l’article de Vilaweb: Joan Fuster i Ortells L’home que feia piulades abans que existís Twiter. M’ha fet gràcia el títol. És un homenatge als aforismes fusterians. En ressenyo uns quants com a mostra de la sagacitat que porten implícits: «No tingueu més conviccions que les decididament imprescindibles.» «El que mana vol que els manats siguin dòcils. Hem de partir d’aquesta obvietat.» «No faces de la teva ignorància un argument.» «I morir deu ser deixar d’escriure».

Vull ressenyar les exposicions programades: ‘Joan Fuster, una vida il·lustrada’ serà itinerant i es podrà veure a partir del mes de juny; una altra al Palau Robert de Barcelona el 2023, i una tercera a la Fundació Josep Pla de Palafrugell sobre la gran amistat entre Fuster i Pla.

Un dels objectius de l’Any Fuster és reexaminar la seva obra. En paraules del comissari Enric Sòria, es «torna a posar davant dels lectors la literatura de Fuster i de continuar fent el que ell feia, que és reexaminar-ho tot, des d’un punt de vista acadèmic, però també des d’àmbits més populars».

També un motiu de reflexió és preguntar-se en quin punt es troba la literatura d’idees en l’àmbit català. El debat i la reflexió són necessaris per poder progressar i adaptar-se als nous temps. El desig és que l’exemple de Joan Fuster tingui seguidors per dotar la societat de pensadors capaços de crear debat intel·ligent.