Per què escric al ‘Diari’

Dos vells amics coneixedors de les meves qualitats i mancances m’han preguntat per què escric al Diari. Tots dos saben que mai abans havia participat en un mitjà de comunicació ni havia escrit una carta al director ni una queixa per un mal servei. M’han demanat si hi ha alguna raó econòmica. Estan convençuts que rebo una compensació econòmica i no minsa, per cada escrit. Quan els dic que mai he cobrat res ni he rebut res a canvi, queden bocabadats i amb posat de manifesta incredulitat. També em pregunten per què no publico en un diari més important, de més tirada. Creuen que les meves ‘qualitats literàries’ s’ho podrien permetre. M’han regalat l’oida i de quina manera. Encara em posen una tercera qüestió amb to de retret: Per què escrius en un diari que, considerem, no coincideix amb la teva visió progressista i de catalanitat?

Els explico com va començar la meva relació a l’any 2016 amb el llavors director del Diari, Josep Ramon Correal, quan jo feia de director dels serveis sanitaris del Camp de Tarragona. Correal em volia vendre una pàgina setmanal i jo l’hi volia comprar amb la finalitat de disposar d’un espai on explicar temes de salut i fer arribar a la gent, de manera entenedora, els problemes que teníem a la sanitat, l’activitat que es feia, els resultats, les innovacions que anaven passant i els plans futurs. En resum es tractava d’establir una comunicació periòdica entre els serveis sanitaris i els ciutadans del Camp de Tarragona.

Aquesta idea no va tirar endavant perquè els responsables de comunicació de la Conselleria de salut no disposaven del pressupost necessari i mai es va aconseguir a pesar d’haver-ne fet diversos intents durant tres anys, però a poc a poc la relació amb el director del Diari va anar creixent i evolucionant fins arribar a l’actual que m’atreviria a qualificar de bona amistat.

Desprès de tres anys com a director dels serveis sanitaris del Camp de Tarragona, vaig ser substituït en el càrrec i vaig retornar a la meva plaça de facultatiu a l’Hospital Joan XXIII, on hi vaig treballar fins a la jubilació, en la Unitat d’Hospitalització Domiciliària dirigida per la doctora Lídia Florit Serra i formada per un grup de professionals mèdics i infermers, dinàmic, agradable i molt competent. Va ser un bon període laboral. Durant aquest temps, Josep Ramon Correal em va demanar si podia fer un escrit comentant i opinant sobre una vaga de metges. El vaig fer i així va començar la història de les meves col·laboracions en el Diari.

He de dir que en cap moment se’m va plantejar una sola esmena respecte a cap dels articles que de forma ocasional anava fent ni mai ningú em va dir en quin idioma els havia d’escriure.

Amb la jubilació i en disposar de més temps lliure, vaig augmentar la freqüència dels escrits fins que Josep Ramon Correal es va jubilar, moment en què vaig deixar d’escriure-hi.

Amb la nova direcció vaig tornar a fer algun article, esporàdicament. I ha sigut amb la directora actual, Núria Pérez, quan he passat a escriure amb una freqüència quinzenal. La meva relació amb la directora actual és d’entesa en molts temes. És una persona competent i empàtica, molt capaç de liderar el grup de periodistes i articulistes i d’aconseguir que el Diari faci la funció que necessitem, no només els ciutadans del Camp de Tarragona, sinó els de tota la Catalunya Sud. Regió de coneixement.

Durant tot aquest temps mai he rebut cap consideració pel que dic, per com ho dic ni per la llengua en la qual escric.

Insisteixo als meus amics amb els meus arguments raonats de la necessitat d’un plantejament polític diferent de l’actual per a la província de Tarragona. Ja seria hora de seguir les propostes organitzatives de la Comunitat Europea que consisteixen en la governança de grups humans entre 800.000 i 1.400.000 amb un Producte Interior Brut considerable i una bona universitat. Totes aquestes característiques les tenim en escreix les dues regions sanitàries juntes.

Aquest projecte ha estat molt ben descrit per l’ex-rector de la nostra universitat (URV), Francesc Xavier Grau, i defensat per l’ex-president de la Diputació Josep Poblet.

Hauríem d’apostar per un Diari gran, plural i potent que ajudés a difondre el canvi de mentalitat necessari per implementar la Catalunya Sud. Regió de coneixement. I aquesta idea m’estimula a escriure per contribuir amb el meu gra de sorra a que es faci realitat.

Els meus dos vells amics no han manifestat ni verbalitzat cap resposta.