Reptes econòmics del territori

Hi ha una dita popular sobre Catalunya que diu: «Girona és el jardí de Barcelona, Lleida la seva horta i Tarragona el seu abocador». Cal dir que és una dita, que com moltes, és una mica exagerada, però que té una part de veritat. I ens serveix per situar la desigual distribució territorial de les activitats econòmiques del nostre país.

A Tarragona, teníem 4 centrals nuclears, ara 3 pel tancament de Vandellòs 1. Tenim, també, el polígon químic més potent del sud d’Europa. Aquestes indústries ocupen a milers de persones treballadores en llocs de directes i indirectes, molts dels quals són de qualitat. Tota aquesta indústria patirà en els pròxims anys tancaments i transformacions molt importants per tal d’adaptar-se als canvis tecnològics i ambientals per lluitar contra el canvi climàtic. Així, per tal de no posar en perill milers de llocs de treball cal una transició justa que permeti la seva preservació. Per això, és necessari un pacte nacional per la indústria entre governs i agents socials que permeti que els sindicats puguin participar en el disseny d’aquesta transició. No com passa sovint, que els representants de les treballadores són cridats quan ja s’han pres les decisions, per tal de pactar el tancament de les empreses.

El turisme és un altre motor econòmic del nostre territori. Però és un model sostingut en el turisme massiu estacional de sol i platja. Per a aquest sector també és necessari un pacte nacional per al turisme que serveixi com a eina per a transitar cap a un turisme de més qualitat, desestacionalitzat, cultural i de natura, menys massificat, que contribueixi a disminuir la petjada ecològica.

D’una banda, tenim un Port de Tarragona que funciona molt bé, diversifica les activitats, incrementa la seva activitat i és un motor molt important de la nostra economia, però de l’altra tenim l’Aeroport de Reus, que està infrautilitzat i té un funcionament molt precari. Per això cal donar un impuls a la Mesa Estratègica de l’Aeroport de Reus amb la participació dels sindicats, per tal que contribueixi molt més al desenvolupament econòmic de les nostres comarques.

Cal recordar al Govern, que cal finalitzar el corredor del Mediterrani, perquè és una infraestructura de transport ferroviari fonamental per la competitivitat de les nostres empreses.

Un llast important que arrossega la nostra demarcació és un dèficit de transport públic molt acusat que obliga les persones a utilitzar el vehicle particular per a desplaçar-se al seu lloc de treball, el centre d’estudis o de salut. Cal potenciar el transport en ferrocarril de rodalies, i en menor mesura el transport col·lectiu per carretera per disminuir l’impacte ecològic i fomentar la igualtat d’oportunitats cap a aquelles persones que no tenen recursos suficients per gaudir d’un vehicle propi, i que moltes vegades han de rebutjar ofertes de feina per la impossibilitat d’arribar fins al centre de treball.

Finalment, per tendir a l’equilibri socioeconòmic i demogràfic del territori és necessari que les Terres de l’Ebre incrementin el seu desenvolupament econòmic i s’eviti la despoblació per manca d’oportunitats de les noves generacions. Per això calen inversions decidides dels Governs per millorar el transport públic interprovincial i intercomarcal. Dotar els polígons industrials de tots els serveis necessaris per atraure noves inversions i facilitar que el propis habitants de les Terres de l’Ebre puguin desenvolupar els seus projectes empresarials. I sobretot preservar el delta de l’Ebre!