Tarragona, el paradís pendent

No vull pensar pas que la fallada de la megafonia al final del pregó de les festes de Santa Tecla pronunciat per la periodista Danae Boronat fos conseqüència d’una mà negra que volgués estalviar les crítiques a l’Ajuntament per part de la pregonera. Són coses que passen quan es fan els pregons al carrer. Els pregons s’han de fer amb el públic assegut, en espais que garanteixin que es pot parlar sense esgolar-se. Afortunadament, ja hi havia hagut temps perquè la primera dona en retransmetre un partit de futbol masculí llancés la tirallonga de greuges que té pendent Tarragona: millors connexions ferroviàries, més oferta cultural, més cinemes al centre de la ciutat, erradicar la inseguretat, més neteja, menys contaminació ambiental, limitar les zones blaves, més zones verdes, més arbrat, resoldre el nyap del pàrquing Jaume I, «que ja ha costat més que Mbappé», fer la ciutat més competitiva, treure-la de la seva letargia... Només una persona que estima Tarragona pot fer-ne l’autocrítica com ho ha fet Danae Boronat, sense amargor, amb ànim positiu i amb el convenciment sincer que «Tarragona és un paradís que hem de reivindicar». On cal firmar?