Temperatura impossible

Com que la política s'ha convertit en un teatre, no sabrem mai fins a quin punt les mesures aprovades pel Govern central per estalviar energia són realment necessàries o formen part de la representació política que pretén fer creure els ciutadans que els governants fan coses. No vull semblar un negacionista de la temperatura, però l'estalvi energètic que es pot assolir limitant per llei la temperatura de les botigues i dels autobusos serà més aviat simbòlic.

A Isabel Díaz Ayuso, li ha faltat temps per dir que a la república independent de Madrid aquestes mesures no s'aplicaran i que portaran el decret al Constitucional. Si faltava algun entrebanc més per dubtar de l'eficiència de les mesures del Govern, Ayuso hi ha posat la cirereta. Cada espai, cada zona d'edificis, de transport, d'oficines és un microclima diferent.

Fixar una norma general del guarisme que ha de figurar al termòstat de tot arreu és senzillament quimèric. En el Dret hi ha el principi ad imposibilita nemo tenetur, que estableix que no hi ha obligació de fer coses impossibles. En més de 40 anys de directiu de diaris, no he aconseguit mai un acord sobre la temperatura que calia establir a la Redacció.