Un Mercadal esclatant

Després de dos anys en què havia calgut reinventar-se per dur la Festa Major fins allà on fos possible, ateses les mesures sanitàries i de seguretat indefugibles a què la pandèmia ens havia abocat, tocava tornar a gaudir de Sant Pere en la seva plenitud. Des dels actes d’arrel més tradicional fins a aquells altres fora de tot protocol. A peu de carrer, en comunitat. I així ha estat.

Hem recuperat l’esperit col·lectiu que ha fet esclatar d’emoció el Mercadal amb la Tronada, probablement l’esdeveniment més emblemàtic. I enguany han estat sis en tant que dues tronades extraordinàries -una per a cada any en què no hi van poder ser- han permès recuperar el fil dels pregons que ens havien regalat aleshores la Coia Ballesté i la Tània Verge en veure-les apuntar la vara cap a la pòlvora amb la plaça entregada, i tota la solemnitat.

Ha estat una festa amb un marcat accent musical malgrat que la pluja també hi va voler dir la seva. Música escampada arreu de la ciutat començant pels ritmes alternatius als masos, passant pels vermuts a La Palma o les Varietats de Sant Pericu que també ocupaven aquest espai tan emblemàtic o les matinades que van desvetllar la ciutat des de nou barris diferents. Tot plegat amb aquella voluntat d’arribar al màxim nombre de ciutadania, d’arribar a la ciutat sencera més enllà de muralles invisibles que és necessari que franquegem.

I la ciutat s’ha vestit de Festa Major. El domàs als balcons i fins i tot reconvertit en una capa de superheroi per als més petits, la samarreta de la Festa a partir del fantàstic cartell de la Marta Roigé o aquella ja clàssica amb un 29 potentíssim estampat a l’esquena. Hem descobert les gorres per a la canalla que, participant de les noves capses d’aprenetatge de les escoles, han superat el repte proposat. Vestits que s’afegien al color de l’anar i venir dels elements i les danses del Seguici que semblava que eren pertot.

Ha estat un Sant Pere de retrobaments, d’emocions que feia temps que esperàvem i que feien els dies llarguíssims i tan vius que semblava que ja no ens els acabaríem. Les ganxetes i els ganxets han inundat les places i carrers de primera hora fins que la nit deia prou i les melodies de la festa com una mena de mantra dolcíssim. És, per tant, un balanç positiu que ens esperona a seguir treballant per fer avançar aquest espai de trobada, de convivència i de proximitat que és la nostra Festa Major. Enorgullits, però convençuts que sempre hi ha capacitat de millora.

Voldria (abans d’escriure el punt del final) fer un agraïment a les persones, entitats, col·lectius i a l’equip de ReusCultura, que amb tant d’esforç, dedicació i entusiasme fan que Sant Pere es converteixi en una de les peces més valuoses del patrimoni cultural de la nostra ciutat i -diguem-ho sense rubor- del país. Identitat i pertinença, tradició i arrelament, lleure compartit i una bellesa indiscutible.

Ens queda l’emoció d’haver viscut el Sant Pere del retrobament, del goig d’haver viscut, de nou, la nostra Tronada, la nostra Festa Major i començar a descomptar els dies que falten per a la pròxima.