Gestió privada o pública?

És freqüent per part d’alguns polítics associar la gestió privada amb l’ús fraudulent o com a mínim sospitós d’enriquiment il·lícit i, per això, m’agradaria puntualitzar algunes coses. En primer lloc, dir el contrari, almenys al nostre país, no és sinònim de transparència ni de gestió ètica. Qui no podria citar de memòria casos de corrupció en la gestió pública en l’àmbit local, autonòmic o estatal? La gestió pot ser privada o pública i en ambdós casos també pot ser neta o fraudulenta. Qui acostuma a estar corromput no són les estructures sinó les persones. En aquest sentit no crec que la gestió o l’activitat sigui més ètica quan darrere hi ha una institució privada o pública. Les persones duem a terme gestions en l’àmbit privat i en l’àmbit públic. Ningú neix sent funcionari i el fet de ser-ho no el fa honrat. Penso que el que fa ser honrades a les persones són els seus principis, l’educació rebuda i no la titularitat de l’ens pel qual treballen. Sospitar d’una activitat només pel fet de ser de titularitat privada és una greu injustícia, com també ho és pensar que tota gestió pública és ineficaç. La transparència en la gestió i en la informació ens està ajudant a esborrar aquests clixés una mica caducs que tot sovint afloren en alguns comentaris i en algunes actituds.