Homenatge a l’alcalde Ballesteros

Alexandria Ocasio-Cortez és una congressista del Partit Demòcrata dels Estats Units que es defineix a si mateixa com a socialista. La seva condició de dona i, a més, de dona progressista li va merèixer sempre les burles i els insults de Donald Trump. Per tal que us feu una idea, en el més amable dels tuits que li va dedicar la tractava com a una «pobra idiota» per defensar la necessitat d’establir un model de sanitat pública als Estats Units. En d’altres no dubtava a vexar-la com a persona, atacant la seva vida personal. Doncs bé, en el primer discurs sobre l’estat de la Unió que va protagonitzar Trump com a president, en entrar aquest a la sala del Congrés, Ocasio-Cortez va posar-se dempeus per aplaudir-lo. En ser després preguntada pels periodistes va respondre: «no vaig aplaudir l’home que m’insulta, vaig aplaudir al president del meu país elegit en eleccions lliures d’acord amb la nostra tradició democràtica quan els presidents es disposen a donar compte de l’estat de la nació». I va afegir: «els Trump van i venen però les institucions democràtiques, el respecte i el valor de reconèixer la dignitat d’aquell amb qui discrepes són el que expliquen per què la democràcia és avui una realitat viva.» Chapeau!

He recordat aquestes paraules aquesta mateixa setmana, en l’homenatge que va rebre -amb tota justícia- l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. Va ser un goig poder-hi assistir i va ser un autèntic plaer veure com persones que han estat els seus rivals polítics com ara Joan Aregio (CiU), Arga Sentís (ICV), Rosa Rossell (ERC), Josep Poblet (CiU) o Alejandro Fernández (PP) intercanviaven amb ell paraules i missatges, no ja de respecte, sinó d’afecte i d’amistat. Totes aquestes persones que he citat han demostrat ser dignes representants de les forces polítiques a les quals pertanyen i la seva actitud de respecte cap a qui ha estat alcalde de la ciutat durant dotze anys les honora. Com va dir el propi Ballesteros: «us estimem igual. Sempre he entès la política com a diàleg i com a consens, i no com el fangar dels insults i les desqualificacions.» Totalment cert.

És penosíssim contrastar aquesta actitud moral amb, precisament, el fangar dels insults i de les desqualificacions que practiquen Vox i la CUP que, curiosament -o potser no-, empren la mateixa terminologia per referir-se a qui no pensa com ells: en concret la mateixa ofensa, som «la màfia». Quan es considera a l’altre no com a algú amb qui pots arribar a punts d’acord sinó com a membre d’una organització mafiosa el debat democràtic en positiu i en defensa del bé comú és impossible. Considerarà realment aquesta gent que els tarragonins i tarragonines som «mafiosos» perquè hem donat la victòria quatre vegades consecutives a l’alcalde Ballesteros? És que és ridícul...

Josep Fèlix Ballesteros, i tots el que el coneixeu mínimament sabeu que això que diré és veritat, és justament el contrari. És la bonhomia personificada i ha tingut el valor com a alcalde d’enfrontar-se a tot un president de la Generalitat del seu mateix partit en defensa dels interessos de Tarragona. La història, que posa tothom al seu lloc, estic convençut que el reivindicarà com a un dels grans alcaldes de la nostra ciutat, amb els seus encerts i també amb els seus errors.

Potser les paraules més emotives i el millor homenatge és el que va protagonitzar Arga Sentís. Recordava la regidora d’esquerres com, durant el darrer mandat, en processons i actes de la festa major molts dels que s’omplien la boca parlant de «democràcia» es dedicaven a cridar i insultar a l’alcalde i als representants municipals elegits per sufragi universal secret en eleccions lliures i democràtiques. Doncs bé, malgrat la violència verbal, l’alcalde Ballesteros no va perdre mai els papers, ni va caure en provocacions, i va mantenir en tot moment la dignitat que implica ser l’alcalde de Tarragona. La dignitat d’Alexandria Ocasio-Cortez. La dignitat del president Salvador Allende.

I permeteu-me que us faci dues confidències. Primera, si obtinc la vostra confiança i soc elegit alcalde de Tarragona tindré sempre com a referent moral el comportament ètic de l’alcalde Ballesteros (i el que dijous van demostrar Arga Sentís, Joan Aregio, Josep Poblet, Rosa Rossell i Alejandro Fernández). I, segona, si quan deixi de ser-ho els meus adversaris parlen de mi amb la mateixa estima que ho fan de Josep Fèlix Ballesteros em sentiré l’home més feliç del món. Gràcies, Pep Fèlix!