La bandera negra

Útimament a Catalunya han aparegut una varietat de banderes que porten a una certa desorientació al públic no versat en afers de carrer. Ara resulta que n’ha sortit altra, la “Bandera Negra”, amb el disseny del gràfic adjunt. Sembla que aquesta encara vulgui ser més independentista que les estelades ja que el seu origen ens el venten amb la importància que tingué a la ‘Crònica’ de Ramon Muntaner a Gal•lípoli i els almogàvers el segle XIV. Desprès, diuen que va tornar a sorgir a les guerres remences del segle XV i en la guerra dels Segadors del XVI. Però amb més força, el 1714, segons sembla que ho mostren les cròniques i els gravats que es van fer del setge. També aparegué en el segle XIX durant les guerres carlistes, quan el romàntic Ramon Cabrera la tornà a traure al camp de batalla. Aquesta dels Carlins dels furs, és present al museu de Morella.

La bandera negra, tal com apareix en les descripcions, és un tros de roba negra, sense més addenda. Potser com a màxim amb una calavera pintada. Banderes negres amb algun additament se n’han vist arreu, la més coneguda, la dels pirates i, últimament la que rumbeja el Califat Islàmic. No serà que una bandera negra implica violència?

Els propugnadors i divulgadors de la que figura en l’article, diuen que ha estat creada perquè sigui una nova versió catalana amb elements tradicionals, com són la creu de Santa Eulàlia i l’estel que al·ludeix a les estelades dels dos colors, amb la idea de tenir una nova bandera que enalteixi l’independentisme.

Molt bé, amb tot, potser ens faltaran balcons per col•locar tantes banderes. Potser la bona voluntat de crear-les per fomentar un fi acabarà topant amb un cert escepticisme de la persona del carrer.

Nosaltres creiem que només n’hi ha una de bandera nostra: La SENYERA, les quatre barres netes i pures que tot català ha de tenir present, valorant-la com la única, l’autèntica i la representativa del país. Les resta –la multiplicitat que se’n veuen arreu només són dignes propostes de partit i de Clubs–.