La dignitat de la política de proximitat

Hi ha moments en què determinades situacions que es recondueixen cap a bon port justifiquen plenament i donen sentit a tots els esforços que fem des dels ajuntaments en aquests moments tan marcats per la crisi econòmica i els seus efectes devastadors.

Darrerament he tingut l’oportunitat de viure un d’aquests casos en primera persona. Com alcalde del Catllar em va venir a veure un veí del poble que vivia una situació dramàtica. Es tracta d’un ciutadà que pateix hepatitis C en el seu estadi més greu. De forma absolutament incomprensible no rebia el medicament necessari per salvar-li la vida. El motiu? La dosi del medicament en qüestió costava uns 90.000 euros i aquesta persona no els podia pagar. Segons m’explicava, el seu metge havia demanat el medicament però aquest no arribava. Ell, però, el que no tenia realment, era temps.

Com alcalde i, sobretot, com a persona em vaig mobilitzar ràpidament per ajudar a aquest veí del Catllar. Feliçment, gràcies a les gestions de l’Ajuntament, de l’Associació de Malalts d’hepatitis C de Catalunya, i de la diputada Núria Segú, hem pogut aconseguir que aquest veí del poble rebi, per fi, la medicació que necessitava per salvar la vida.

D’aquesta situació real que he tingut oportunitat de viure directament n’extrec diverses conclusions. La primera, és totalment intolerable que persones, com els malalts d’hepatitis C, que podrien salvar la vida si reben el tractament i medicament adequat no el tinguin. O que aquest medicament arribi amb demora.

Apel·lo a la humanitat de tots els que tenen poder de decisió sobre el procediment administratiu corresponent per tal que situacions dramàtiques com les que ha viscut aquest veí del Catllar no es tornin a produir. Amb la salut i la vida de les persones no hi ha retallades que valguin.

Segona, determinats mitjans de comunicació donen sovint una visió de la política, i més concretament de la política municipal, com una realitat més semblant a la «màfia calabresa» que a una administració útil per a solucionar els problemes reals de la gent.

Entenc que hi ha moltes coses que han de canviar per millorar, però vull reivindicar l’acció i el compromís polític com una eina vàlida per transformar, a millor, la vida dels veïns dels nostres pobles i ciutats. Com administració més propera al ciutadà som els primers a tenir coneixement de casos com el que he explicat i en poder actuar per resoldre el problema en qüestió.

És interessant recordar-ho ara, que, a les portes ja d’unes eleccions municipals, ens tornarem a trobar amb aquest discurs permanent que bombardeja amb la idea que «tots» els polítics són «corruptes i lladres». No és veritat. Des d’aquí vull retre homenatge a totes les persones que treballen des de la política municipal dels pobles tarragonins, que es deixen la pell per ajudar a solucionar els problemes dels seus convilatans. Casos com el que he explicat demostrat que la dignitat i eficàcia de la política municipal té més validesa que mai.