La fidelitat de Flix a la Verge del Remei

El Dilluns de Pasqua, dia 6 d’abril, es va fer l’Aplec del Remei, és un punt de trobada excepcional, potser diríem que és únic, a Flix, llavors es reuneix molta gent vinculada al poble i que viu fora, que té amics, o perquè és d’aquí i després tots els del poble hi van a passar el dia; de bon matí surt la processó de l’església amb el rés de les lletanies dels sants i després es va en cotxes i autobús. Es pugen les banderes fins a l’ermita, es fa l’entrada i a les nou se celebra la primera missa.

Hi ha alguna colla que ha pernoctat i d’altres van ocupant els llocs per fer la paella, mentre la cobla va tocant sardanes. Molts encenen el seu ciri al cremador i d’altres van a l’ermita, un edifici del segle XVIII amb diverses reformes. L’ermita original era a la balma. A les 11 hores hi ha la missa solemne, cantada, assisteixen els autoritats, les pubilles i hereus i tothom segueix la tradició de cada any.

Mentre es para la música a la plaça i la gent enraona i conviu, hi ha preguntes, diàlegs, comunicacions d’amics i familiars. Un ambient força simpàtic. Allí et sols trobar anualment amb persones que no veus en tot l’any; però que fa goig saludar.

La fidelitat de Flix a la seva tradició és memorable. Cada any se segueix la tradició dels avantpassats, i la Parròquia amb l’Ajuntament van d’acord amb la celebració de la festa. Una plaça gran davant de l’ermita acull la gent i la música, al matí sardanes i a la tarda jotes. A la casa és costum fer esmorzar i cap a les dues de la tarda, el dinar. Allí es pot conversar una bona estona. Cal dir que durant el matí va pujant gent a venerar la Verge, una talla preciosa, diuen que és del segle XIV, d’alabastre policromat. Un ermità, anomenat Dionís, va iniciar la tradició de posar una imatge que hi havia a l’església en una balma i ell en tenia cura. Així es va fer la tradició. La gent resa el rosari, fa la novena, prega a la Mare de Déu, perquè ella ens porti a Jesús, per això celebrem la missa. El dia va ser esplendorós, lluït. A l’entrada al poble és tot un riu d’alegria, es troben els que surten de l’Església i els que vénen de l’ermita. Acaba la jornada amb tots a l’església i el crit: Visca la Mare de Déu del Remei!