La llista d'Albert Abelló

Les línies mestres del programa d’actuació del Sr. Albert Abelló manifestades al Diari de Tarragona el passat dia 31 de desembre mereixen una anàlisi en profunditat a fi de destriar el gra de la palla. I és que com que afirma que es pot mentir «per discreció», ens cal clarificar quins motius el mouen i quins objectius persegueix amb la seva entrada en la política local tarragonina. El Sr. Abelló parteix d’una idea més que dubtosa: «només als partits polítics es fa política». Suposem que ho diu perquè a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona només es fa economia... És més que clar que des de la Cambra no s’influeix de cap manera en la ‘cosa pública’..., ni es participa en ‘política’... I, sens dubte..., que la presidència cameral de quasi una dècada no comporta de cap manera un trampolí per a fer ‘política’, diguem-ne ‘formalitzada’...

I tampoc no es fa política en una entitat de crèdit, com la llavors naixent CatalunyaCaixa... I això que el Sr. Abelló el 28 de setembre de 2009 s’havia manifestat en contra de la fusió de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa. Ell mateix diu que té el defecte d’actuar «irracionalment i de forma temerària»; però també afirma que «el cert és que no m’ha anat malament». I tant que va tenir raó; ja que malgrat la seva posició contrària, el 16 de novembre de 2010 va ser-ne nomenat vicepresident segon a proposta de la Diputació de Tarragona governada per una ‘coalició política’ anomenada CiU. I ja fou criticat en el seu dia pel Sr. Xavier Sabaté: «que sigui la darrera vegada que diguin que Albert Abelló no és polític, sinó independent».

La proposta del ‘president Abelló’ és fer una «llista de país», a l’estil de la del president Mas; però en la qual ni el propi Mas hi podria participar perquè: «vull treure’m de sobre els que porten molts anys en política» (com expressava el passat 29 de desembre al Diari Més). La mateixa sort correrien els seus avaladors de la direcció nacional del ‘partit polític’ CDC, el coordinador general i el vicesecretari general de coordinació institucional que, sens dubte, són ‘polítics’ i ‘polítics professionals’.

En definitiva, per si a algú li ha passat per alt, aquesta proposta ‘desfermada’ s’oposa radicalment als plantejaments del president Mas i s’apropa més aviat als postulats del secretari general de Podemos, Pablo Iglesias. I és que les il·luminacions de nous Messies que intenten redescobrir un nou món poden funcionar sempre que tinguin el carisma necessari i resultin creïbles per a aquells que han de ser salvats.

Sembla curiós com un personatge com aquest, que des de fa anys s’ha beneficiat indirectament de la seva ‘proximitat’ a CDC, ara accepta formalitzar la seva vinculació; però volent fer ‘foc nou’ i menyspreant la gent de CDC del partit ‘polític’ que el va afavorir. La versemblança és l’ingredient essencial de qualsevol fórmula ‘política’ magistral!

Tot plegat, el ‘gran arquitecte’ que ha dissenyat aquest còctel molotov més val que es dediqui a fer experiments amb gasosa!