La Manxa

Aquest Divendres Sant no he pogut anar a la Marxa de la Farigola que l’any passat va recuperar el Gremi de Pagesos de Tarragona. Enguany he anat a caminar al parc  de Las Tablas de Daimiel y Cabañeros. El paratge, conegut com el Serengeti espanyol, és un paradís de pau i serenor. El viatge ha estat un retorn als  ancestres. He estat a Poblete on va néixer el meu pare, i a Puertollano, on es va criar. He begut a la Fuente Agria on m’he trobat un ebrenc de Masdenverge. Si és petit lo món! Davant d’on hi havia la caseta blanca dels meus avis, passa l’AVE. La Manxa és un privilegi de comunicacions. Per arribar a Poblete hi ha l’A-43, autovia Extremadura-Comunitat Valenciana, un luxe per on circulen quatre cotxes. Ben a prop hi ha l’aeroport de Ciudad Real. Torno a Catalunya i em trobo com sempre l’eix mediterrani col·lapsat i de pagament. I per anar de Tarragona a Lleida patim una via del segle XIX. Cosas veredes , Sancho,