Cita prèvia i teletreball. Herències de la pandèmia

Si hom tecleja a Google la paraula teletreball apareixen més de 26 milions de resultats, però si escriu l’expressió: «cita prèvia», n’apareixen 181 milions. No és cap sorpresa , ja que una cosa i l’altra configuren l’herència més notòria de la pandèmia del coronavirus del període 2020-2022 ; aquestes expressions dissortadament segueixen formant part del nostre dia a dia amb l’Administració.

Hi ha certs col·lectius professionals que han sortit enfortits de la crisi sanitària més important dels darrers cent anys; però curiosament els sanitaris no encapçalen la llista, ans al contrari, són els grans oblidats de les polítiques públiques postpandèmia.

Si repassem l’hemeroteca tindrem ocasió de comprovar que les grans promeses fetes en el seu dia sobre la necessària millora d’aquest servei públic han estat del tot incomplertes, i en particular la d’invertir en l’assistència primària, la qual continua sense tenir els recursos necessaris per atendre com cal als usuaris, els quals topen amb les limitacions d’atenció i de tracte, tot i que la majoria de metges i infermeres en la majoria de vegades s’han s’escarrassen per no deixar gent sense atendre.

Curiosament, els que sí han aconseguit una sèrie d’avantatges desprès de l’epidèmia són la major part dels funcionaris de les Administracions públiques , siguin estatals, o autonòmiques , o locals; dotats tradicionalment d’un estatus protector i amb prebendes força superiors a la resta de població laboral, ara han incorporat un dret, el de teletreballar des de casa, encara que no hi hagi cap virus ni cap amenaça sanitària a la vista que els impedeixi anar al seu centre de treball.

El Reial Decret 28/2020, promulgat en el moment més àlgid de la pandèmia garanteix que aquest col·lectiu de servidors públics puguin treballar des de casa fins a 3 dies a la setmana . Ara , al Juliol de 2023 , no se sap de que serveix mantenir ni l’actual regulació general ni aquesta de tant específica , màxim si segons diuen els experts, la seva permanència complica el funcionament regular de determinats Departaments de l’Administració.

Si que se sap a qui perjudiquen les mesures . La cita prèvia i el teletreball plegats conformen un còctel extraordinàriament negatiu per als ciutadans i els usuaris normals i corrents que són la majoria dels que viuen i treballen en aquest país.

Al meu parer aquesta unió de mesures ha perjudicat encara més les ja de per si difícils relacions entre les Administracions i els administrats; per comptes fer-los fàcils a aquests darrers les gestions habituals i de rebaixar la complexitat normativa amb la que els buròcrates vesteixen les accions més senzilles , han posat de facte més barreres que no tenen sentit i que fan que tractar amb Departaments i funcionaris sigui quelcom a vegades impossible, tot i que, per sort , molts d’aquesta darrers, conscients dels problemes existents, intenten fer les coses més fàcils.

L’enorme quantitat de caps, subcaps, gerents i assimilats que poblen les institucions públiques, està condicionant la gestió política. Molts electes es troben indefensos davant l’allau de normes i regulacions existents; per a poder posar en pràctica les seves propostes ,els caldria ser experts en dret administratiu i en general en tota la legislació aplicable, penal inclosa.

En algunes de les Administracions més properes, com ara les municipals, aquests superfuncionaris s’han convertit en autèntiques barreres que impedeixen moltes vegades a dur a terme els projectes, o simplement donar solució als problemes que planteja la seva activitat política.

Al final de tot però , els més perjudicats son com sempre els ciutadans, aquells que amb els seus impostos paguen sous i prebendes dels funcionaris i que el sistema menysté sobretot quan és incapaç d’atendre’ls en coses tan simples i que haurien de ser senzilles com els tràmits administratius, o la informació que mereixen quan es troben carrers i voreres tallats i obres a dojo sense informació, o quan han de tancar botigues perquè algunes operacions d’estètica urbana fan insostenibles els seus negocis.