Devoció mil·lenària

La mort del papa Francesc ha fet anar primer a milers de persones fins a la plaça de Sant Pere, quan encara se’l vetllava, i ara cap a Santa Maria la Major, allà on reposen les seves despulles, a la seva humil tomba.

A Montserrat, aquest diumenge passat que era el dia de la patrona de Catalunya, la celebració del mil·lenari també mobilitza milers de visitants a la basílica. Aquesta fita mil·lenària ha fet que la Mare de Déu abandonés el seu cambril, i que fos ella qui fes un pelegrinatge a l’exterior per primer cop aquest segle. Abans, els anys 1997 i 1947, ja havia sortit en processó a la plaça. El 47 com a motiu de l’entronització de la Mare de Déu, una iniciativa de l’abat Escarré que va mobilitzar la societat del moment en un primer acte d’afirmació catalanista. Hi va haver prop de 100.000 persones, i dos activistes del Front Nacional de Catalunya van penjar una senyera de grans dimensions a la roca coneguda com la Gorra Frígia. La policia no va aconseguir despenjar-la durant tota la jornada i el governador civil de Barcelona, Bartolomé Barba, va acabar destituït. 50 anys més tard, l’acte es va fer amb normalitat amb Jordi Pujol i Joan Raventós, presidents de la Generalitat i el Parlament.

Aquest 2025, amb el pare abat Manel Gasch, la Moreneta ha pogut passejar per les dues grans places del complex, rebent aplaudiments dels assistents, enmig d’alguna bandera del Barça, que acaba de guanyar la Copa del Rei, i amb algun crit de «Visca Catalunya», i segellant el compromís de monestir i país.

A la mateixa hora que la Moreneta sortia a la plaça del seu monestir mil·lenari, al barri Montserrat de Reus, una altra talla de la Mare de Déu també sortia al carrer, i després d’una missa oficiada pels mossens Joan Brulles i Ignasi Olivé de la parròquia de Sant Bernat Calvó, una processó va passejar la imatge pels carrers dels barris abans de tornar a allotjar-se a la capella del barri, al carrer Moncayo.

El barri Montserrat, que és dels més allunyats del centre de Reus i que té vida pròpia ara amb més de 600 habitants (n’havia tingut el doble), és d’aquells de cases construïdes per la gent que hi va arribar els anys 50, vingudes d’Andalusia, Galícia o Múrcia, i d’altres punts de l’Estat, i que tenen la mateixa devoció per la Moreneta que es podia sentir al Bages, per bé que la celebració fos més íntima.

Pablo d’Ors, que és sacerdot i un mestre espiritual amb milers de seguidors arreu del món, fundador de la xarxa de meditadors Amigos del desierto, acaba de publicar el llibre Devoció, editat en català (traducció de Tina Vallès), castellà, basc i gallec a Galàxia Gutenberg, o també trobareu altres títols com Biografia del silenci, o Biografia de la llum que el papa Francesc havia elogiat com una extraordinària forma d’acostar l’Evangeli als no creients. I D’Ors ens fa anar al seu assaig de la devoció a la meditació. «La devoció religiosa pot conduir al silenci meditatiu, i el silenci a la devoció. Perquè davant de l’amor, la resposta més sensata, més cabal, no és senzillament callar i admirar?», escriu Pablo d’Ors. I encara «En el món de l’esperit no hi ha fronteres... un místic d’avui pot sentir un místic de qualsevol passat».

Això em fa pensar en la meravellosa tasca del flamant Premi d’Honor de les Lletres Catalanes: Pere Lluís Font, que ens ha acostat els pensaments de Blaise Pascal (adesiara) i recentment i editat a Fragmenta els Poemes essencials de Sant Joan de la Creu. En els seus poemes místics, diu Pere Lluís Font, que «hi trobem una profunda, experiència espiritual, més insinuada que expressada. Els poemes místics tenen la virtut d’enlairar-nos sense que ens n’adonem».

És aquesta devoció d’aquests dies, a Roma, a Montserrat, a Reus o a Sevilla, d’una manera o una altra aquesta mena d’experiències religioses (fins i tot per als qui no creuen, i dels qui són devots de cracs del futbol), que fa, com diu Pere Lluís Font, que hi hagi alguna cosa que ens depassa i que ens obliga a fer-nos preguntes. És «la música callada, la soledat sonora» de Joan de la Creu.