Gresol, interconnexió i pau al Camp de Tarragona

Una de les coses que més m’agraden de la Fundació Gresol és que els seus membres, majoritàriament empresaris i directius de les nostres comarques, saben per exemple que entre Tarragona i Reus, hi ha 14 quilòmetres en un sentit o en un altre, o que de Cambrils a Reus n’hi ha 8, o que de Salou a la capital n’hi ha 14,5; i podríem continuar calculant la que hi ha entre altres poblacions; però el més important és que, a parer seu, aquestes són les úniques distàncies que cal tenir en compte, ja que parteixen d’un principi bàsic: que les separacions entre les ciutats del Camp són únicament físiques i no de cap altra mena.

Penso que una de les claus de l’èxit d’aquesta entitat des que es va fundar l’any 1994, és la de l’adopció d’aquesta filosofia; una manera d’encarar les seves activitats que ha fet possible que es trobin entre els seus rengles gent d’empreses i professionals que viuen i treballen arreu del Camp de Tarragona; tots ells participen amb total normalitat en les conferències i trobades que organitza Gresol i que tenen lloc a diferents indrets d’aquesta àrea, d’acord sempre amb criteris d’índole pràctica que ningú posa en qüestió.

L’altre dia pensava en tot això mentre assistia a una d’aquestes sessions periòdiques d’informació i debat que majorment sempre tenen interès; en aquest cas la temàtica anava d’infraestructures i comptava amb tres persones enteses: el president del Port de Tarragona, un directiu d’una companyia aèria que està creixent a l’aeroport de Reus i un expert consultor en aquests temes territorials.

Per a un llec en la matèria tècnica com és el meu cas, el panorama que van dibuixar els tres ponents era quelcom que qualsevol que tingui una mínima opinió formada pot endevinar: el Camp de Tarragona s’està configurant en una realitat territorial cada cop més integrada i que afecta l’economia, al transport, al mercat laboral, a l’energia, a l’educació i a la cultura. El missatge que vam rebre els presents, expressat de diferents maneres, era que perquè les coses funcionin a aquestes terres, ara i en el futur, cal actuar pensant en el conjunt d’un territori cada cop més interrelacionat, que com ja s’ha dit reiteradament té un pes creixent tant en l’àmbit econòmic com poblacional que el situa en el segon lloc del rànquing de Catalunya.

Com és evident, aquest territori està més o menys interconnectat, i si finalment s’escometen les obres necessàries en l’àmbit de les infraestructures, la cohesió d’aquest espai serà gairebé total. On sembla que els connectors no funcionen, ja que es tallen un dia si i l’altre també, és entre les institucions públiques, les quals no van quasi mai a una, oblidant que la quotidianitat dels ciutadans i de les ciutadanes del Camp, es basa precisament en la interconnexió, una realitat que alguns polítics que ens governen semblen oblidar.

En sortir un dels assistents em preguntava: com és que això que és tan evident per a tècnics i experts, ho és tan poc per als qui ens manen? Li vaig respondre que jo tampoc ho entenia, tot i que com al lector que em segueix ja deu saber, he tractat aquest tema des de diferents punts de vista en moltes de les ‘Mirades’ del Diari.

Avui en dia costa que partits i governants es posicionin sobre qualsevol cosa que els pugui portar problemes. Tenen assessors i enquestes que els diuen el que és convenient dir i el que no. Ara, en ple equador de la legislatura municipal, molts només pensen en quants projectes veuran la llum abans de la finalització del mandat i quantes obres, grans o petites, ells podran inaugurar. Ficar-se en un embolic com aquest del Camp va en contra del que diu el seu manual electoral.

Però contribuir a la pau política del Camp és cosa de tots; és per això que he demanat al Xavier Grasset si quedaria malament fer una pregària a la Mare de Déu de la Pineda per demanar que a l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, li passi aviat l’empipament i les coses tornin a la normalitat.