Aigua i música salvífica

El meu pare, Esteve Graset Ferrando, va salvar la vida, de ben petit, gràcies als efectes de l’aigua de Sant Magí de la Brufaganya. Ell mateix explicava que quan tenia dos anys la seva evolució vital trontollava, i l’aigua de Sant Magí va capgirar l’evolució d’un estat de salut de ressonància tràgica. De fet, el pare va néixer el 1915 a Vila-seca, i en aquella època les xifres de mortalitat infantil es van començar a frenar, però abans era del tot habitual, ja fos per les condicions higièniques, o alimentàries, que no tots els fills d’una família tiressin endavant. També és per això que se’n tenien més. Sigui per les propietats de l’aigua de Sant Magí, sigui per l’efecte miraculós que se li atribueix, si ara puc explicar que soc aquí, indirectament també és per Sant Magí.

El meu pare,
Esteve Graset Ferrando, va salvar la vida gràcies als efectes de l’aigua

Aquests dies he mirat de saber, preguntant a la família si va ser bevent d’aquesta aigua, o si va ser fent-li fregues que es va recuperar, però la memòria és feble, i quan el pare ho explicava no anàvem més enllà, no li vam preguntar com havia anat la cosa, ni quin mal tenia. M’animo a pensar que va ser bevent-la. La gran quantitat de sulfat que té, una aigua crua per l’alta concentració de l’ió de calci, que prové de la dissolució de roques sedimentàries, la fan única, segons que llegeixo d’un informe sobre la seva composició que van fer la Laura Sala i l’Aixa Tosal. Bevent-la i a pocs glops, perquè també hi ha qui diu que el seu efecte es nota més en fregues o banys, i que si no hi estàs acostumat et pot indisposar, de fet segons que diuen la Laura i l’Aixa, l’aigua de Sant Magí tal com raja no s’ajusta als criteris sanitaris que es reclama a l’aigua de subministrament a la població.

Sigui com sigui, d’aquí a una setmana l’aigua de Sant Magí haurà arribat a Tarragona, perquè els portants de l’aigua hauran fet la seva feina seguint la tradició que permet seguint venerant al copatró de la ciutat, i l’aigua segueixi estenent els seus beneficis. Una veneració que s’escampa de Pontils, Valldeperdius, Valldeperes, Santa Coloma de Queralt, i nuclis pròxims a les fonts i al santuari, cap a Cervera, Igualada, Vilafranca... a més de Tarragona, que hi vincula la seva festa major ‘petita’.

Just ara som en plena setmana d’una altra de les cites de prestigi: el festival Jordi Savall

Dissabte passat hi vaig ser a la Brufaganya. A les Nits Musicals on hi actuava Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi que presenten el segon disc de col·laboració, arranjat pel mestre Guitó. La veu del cantautor Roger Mas, amb les seves cançons, i d’altres en italià, francès, serbi, aranès o castellà, ampliada amb el so dels seus músics, al piano, bateria i baix, a més dels metalls, dels vents de la Cobla Sant Jordi té un efecte magnètic. Tot cantant a la fresca, per tres-centes persones, que abans havien tingut l’opció de fer entrepà dins del Santuari i abans d’anar cap a casa un got de xocolata desfeta amb coca i pa torrat. Una nit rodona, com la lluna que feia el ple i competia amb els focus, i que Roger Mas buscava entre el públic i els arbres. Roger Mas durant el concert (que els amics de la Brufaganya van dedicar al Cesc Elies, fotògraf igualadí que va morir dies enrere) va dir que ell ja havia begut aigua de Sant Magí, i en acabar el recital, quan el vaig anar a saludar, ja estava al cas dels efectes miraculosos sobre la salut de mon pare, tal com algú li havia explicat.

La feina dels organitzadors d’aquest festival de les Nits Musicals que aquest any han fet 14 edicions és encomiable (encara hi ha actuacions el 20 d’agost i 13 de setembre), com el Danseu, festival de dansa de les Piles que n’ha fet 13. Tot plegat fent feina des de la Baixa Segarra/Conca de Barberà. Just ara som en plena setmana d’una altra de les cites de prestigi de la música antiga en aquest cas: el festival Jordi Savall, que des de Santes Creus, s’escampa per Montblanc, Valls i Alcover. El de Cambrils amb un altre objectiu, ja s’ha acabat, i al del Camp de Mart li queda la cita d’avui amb la Julieta, i a Salou esperen la Melody. Són altres ritmes. Cites les de la Savall i la Brufaganya, que van fent camí, que van fent gota, gairebé de manera miraculosa. Ja deurà passar que els portants de l’aigua de Sant Magí passin a tocar de Santes Creus quan hi hagi Jordi Savall o el Quartet Casals. Una altra manera de salvar-nos!