Geolocalitzats

Acabat d’arribar de vacances a Nàpols i la Campània, on entre les diverses descobertes personals, a banda de passar pel Castell Nou, allà on hi ha les quatre barres de l’escut d’Alfons el Magnànim, i de veure la petjada arquitectònica d’Òscar Tusquets a la famosa estació de metro de Toledo, i la de la Benedetta Tagliabue al Centro Direzzionale, i una escultura de Jaume Plensa; i moltes altres coses, hi ha aquesta constatació del bon funcionament del servei ferroviari, ja sigui el de rodalies i regionals, com el de l’altra velocitat. Posats a fer també hi podem incloure el servei d’autobusos i el de la tímida xarxa de metro. Segur que molts dels lectors que aquest estiu, o en algun altre moment de l’any, han anat a Itàlia, s’hi ha agafat un tren allà, hauran comprovat que van a l’hora, estan nets i tenen aire condicionat i tot. Una meravella. Com que quan vas allà tothom et diu que et torraràs de calor, i com que estàvem pendents de les notícies de casa, vèiem que la situació era la contrària: allà la temperatura era suportable, aquí a Catalunya i a la resta de l’Estat l’onada de calor feia arribar el termòmetre a xifres mai vistes en aquestes latituds.

Per completar el contrast, els nostres trens no han millorat sinó que han seguit complint la norma del desastre que fa que la desconfiança de l’usuari no trobi manera d’esvair-se.

L’onada de calor ha fet a més que no hi hagués manera de trobar recés per aquest seguit d’incendis que hi ha hagut arreu d’Espanya, i que encara no han pogut extingir del tot a Castella-Lleó, a Astúries o Galícia. Enmig de la desgràcia vam haver de sentir declaracions de gent que deia que estaven desatesos perquè tot va pels catalans. Això mentre la Generalitat enviava bombers i material per socórrer les comunitats autònomes que no se’n sortien. Però en tot cas les patacades fortes han sigut les dels populars, que governen la majoria d’autonomies afectades pel foc, contra Pedro Sánchez.

El líder del PP, seguint allò que la millor defensa és un atac, ha presentat, abans que comparegui el president Sánchez al Congrés, una cinquantena de mesures per revertir la situació i entre aquestes ha cridat l’atenció que es pugui tenir geolocalitzats els piròmans amb un braçalet electrònic com el que es posa a alguns presos en llibertat condicional.

Alerta perquè si això funciona es pot estendre la mesura per d’altres mals de present amb ressonàncies de 1984, tots geolocalitzats, que d’altra banda bé prou que hi estem perquè des del nostre mòbil, les targes de crèdit, i altres consums digitals anem deixant rastre continu d’allà on som.

D’altres rastres són anunciats. Com el del Govern que aquest cap de setmana reprendrà el curs polític a les Terres de l’Ebre. L’any passat va ser a Poblet, a l’abril a la Vall de Núria, on el president Illa va reunir els seus consellers, aquest any és a la zona del Delta, que al juliol veia com l’incendi del Baix Ebre els deixava una nova i dolorosa marca. Un curs amb l’ombra d’aquests incendis, i amb el caos de rodalies que afecta la vida de milers de catalans. I no cal dir que els pressupostos i com fer avançar una negociació, que va lligada als compromisos d’investidura de fa un any amb ERC, com el finançament o la gestió tributària, o en matèria d’habitatge, amb els Comuns.

I de fons les paraules del president Puigdemont, pendent encara de l’aplicació de la llei d’amnistia, a la Universitat Catalana d’Estiu activant el cronòmetre sobre Pedro Sànchez: «aquesta tardor potser passaran coses, ja hem donat prou temps».

Poca treva estiuenca hi ha hagut en l’àmbit polític, els problemes no desapareixen si no s’aborden, i un cop resolts n’hi haurà de nous. Estarem geolocalitzats de manera continua.