Bodes amb subscripció prèmium

Tot i que cada vegada aplega més adeptes, la misogàmia no és un concepte nou. Sempre hi ha hagut persones amb una aversió al matrimoni fonamentada en diversos motius: no volen assumir l’enorme despesa que implica una boda, pensen que estan millor soles que mal acompanyades, creuen que casar-se és una mera convenció social o no es veuen amb cor de comprometre’s a complir una condemna de llarga durada amb els sogres.

Però, per sort per als wedding planners, casar-se també comporta alguns aspectes positius. Per exemple, no has de sortir de casa per veure a la persona que estimes –evitant, així, desplaçaments i refredats–, pots fer la declaració de la renda conjunta i tens una coartada perfecta per muntar una festassa. Perquè un banquet és un gran esdeveniment social que obre moltes possibilitats de plaer i diversió, des de degustar un bon àpat o gaudir de la immensa llibertat que implica la barra lliure fins conèixer persones interessants amb qui xerrar o anar-te’n al llit, com feien els penques de la pel·lícula De boda en boda, que es colaven en les celebracions per lligar amb solteres sovint desinhibides a causa de la combinació d’un estat eufòric coherent amb l’alt nivell etílic i una guàrdia baixa derivada de l’embafador ambient romàntic.

Convertir-te en convidat d’un casament al que ningú t’ha invitat
no és tan complicat

És veritat que un físic atractiu com el de Vince Vaughn o Owen Wilson és una garantia d’èxit per culminar la gesta de seduir a desconeguts, però el repte de convertir-te en convidat d’un casament al que ningú t’ha invitat no és tan complicat com es podria pensar. Només cal posar-li morro i saludar a la gent efusivament, però limitant les converses i presentant-te com algú proper al nuvi, si et pregunten els amics o familiars de la núvia, i com de la part de la núvia, si els que s’interessen són els que coneixen al nuvi.

De totes maneres, dubto que la perspectiva d’accés fàcil a alcohol, menjar o sexe compensi el patiment d’estar pendent que no t’enxampin. Per això, sembla un magnífica idea l’aplicació que s’ha inventat una emprenedora francesa per poder acudir a les bodes malgrat ser un total desconegut per a la parella de nuvis, i els seus respectius amics i famílies. És diu Invitin i serveix per convertir-te en públic actiu d’una boda a canvi d’apoquinar entre 120 i 500 euros a una parella que, d’aquesta manera, es poden sufragar part del convit o, fins i tot, fer negoci. Al cap i a la fi, no tothom té la sort de ser el fill d’un famós per poder vendre-li l’exclusiva a la revista ¡Hola!

Pot resultar trist que hagis de comprar una entrada per assistir a una boda i també que hagis de convidar a estranys per sufragar-la, però també ho és haver-te de despullar per augmentar seguidors i, en canvi, les xarxes socials estan plenes d’aparadors de la carn. La qüestió és que ens estem acostumant a pagar per serveis que abans eren gratuïts, com quan teníem cames funcionals i anàvem a buscar nosaltres mateixos el menjar al súper o un tornavís a la ferreteria. Ara paguem fins i tot per orinar en alguns lavabos públics i per entrar a temples religiosos. Paguem inclús per la llum que no consumim i per les pel·lícules que no veiem. I paguem als bancs per poder disposar dels nostres propis diners!

Ara paguem fins
i tot per orinar en alguns lavabos públics i per entrar a temples religiosos

Per això, entenc que la citada app sigui un èxit –més de 10.000 usuaris i unes 1.500 bodes, segons la seva web–, però trobo a faltar serveis prèmium tipus meet & greet, com quedar-te el ram de la núvia sense haver d’emular a Michael Jordan saltant per sobre dels caps de les noies solteres o tenir dret a soltar un emotiu discurs inventat dedicat a lloar la gran personalitat dels nuvis i l’amor pur que els uneix –i que esdevindrà etern, com a mínim, fins al viatge de noces–, mentre el DJ punxa de fons I Say a Little Prayer.

A més, estan perdent l’oportunitat de treure rendiment d’un nínxol important de mercat, com són les bodes gitanes. Es podria fer un abonament especial per als tres dies de celebració, com en un festival, que inclogui una polsereta de tot inclòs i, de regal, un DVD amb les vuit temporades de Los Gipsy Kings.