L’any 2003 són temps convulsos a Veneçuela. El país està absolutament dividit entre partidaris i opositors del president Hugo Chávez, el Comandante. El conflicte als carrers, els intents de cop d’estat i la violència política són a l’ordre del dia. En un escenari així, sobta veure com un antichavista confés, un home conservador i d’idees ben contràries al que promulga l’esquerra bolivariana que abandera Chávez, hagi ocupat fins fa només quatre dies un dels càrrecs més importants del país: el de director del servei nacional de metrologia. En Ramon és un home d’allò més enigmàtic. L’únic que se’n sap és que és enginyer de formació i que va arribar al país fa 60 anys, juntament amb milers de refugiats republicans que fugien d’Espanya després de perdre la Guerra Civil. Amb ells, però, mai s’hi va voler barrejar gaire. Quan parlaven de la guerra, ell callava. A la que podia, dissimuladament, se n’anava a un altre lloc. Un silenci sobre el seu passat que s’ha allargat fins ara, als últims dies de la seva vida. Ja ha complert els 93 anys quan obre les portes a un periodista català que el visita a casa seva a Caracas. Després de sopar pa amb tomaca el convida a passar al seu despatx. De l’últim calaix en treu una caixa que fa 60 anys que guarda en secret. Està tancada amb clau. Conserva una etiqueta, força deteriorada, però on encara s’hi pot llegir: Lluís Companys.
Ramon de Colubí va intentar salvar la vida de Companys fins i tot davant el general Franco
L'última nit del president
Era un dia com avui de fa 85 anys. El 14 d’octubre de 1940. A una cel·la del castell de Montjuïc de Barcelona, dues persones brinden amb conyac i mengen una xocolata d’Agramunt. Ja fa estona que s’han quedat sols. Només els queda esperar que els vinguin a buscar per anar a capella. Fa només unes hores que el president Lluís Companys ha estat condemnat a mort. L’home que ara l’acompanya és Ramon de Colubí, el capità d’artilleria que l’ha defensat davant el tribunal militar que l’acaba de condemnar a mort. És també l’home amb qui ha compartit la gran majoria de les hores que ha estat tancat al castell la darrera setmana. Companys li està agraït. Per demostrar-li, de fet, es treu els botons de puny de la camisa i li regala. A les 6 del matí, puntuals a trenc d’alba, truquen a la porta. La comitiva ja està llesta. Tots dos caminaran junts fins al fossar de Santa Eulàlia, on un escamot d’afusellament el cosirà a trets. Abans, es treurà les sabates i a cara descoberta deixarà un darrer alè per la història: «per Catalunya!».
En defensa de Companys
Ramon de Colubí tenia només 30 anys quan li van encolomar defensar judicialment l’home a qui, tan sols un any enrere, estava combatent a la guerra. Al principal dirigent, de fet, dels qui havien matat el seu germà petit. Probablement el van escollir pensant que tindria set de venjança. Però es van equivocar. Tot i la distància ideològica, Ramon de Colubí va intentar salvar la vida de Companys fins el darrer moment. Fins i tot davant el mismíssim general Franco.
Després de l’afusellament, va desaparèixer, enduent-se amb ell tota la informació
La història ja s’ha encarregat de deixar-nos clar que no ho va aconseguir, i després de l’afusellament, desencantat, va desaparèixer, enduent-se amb ell tota la informació de com havien estat els últims dies de vida del 123è president de la Generalitat. De la seva història ningú en va saber res més. Va canviar de vida i va difuminar el seu passat. Però no suficient. L’any 2003, un periodista el va aconseguir localitzar. Ramon de Colubí tenia 93 anys, però la memòria i la lucidesa intacta. De l’últim calaix del despatx en va treure la caixa amb els documents del cas número 23.468, ‘Sumarísimo ordinario contra Luis Companys Jover por el delito de rebelión militar’. El fruit d’aquella trobada és la docusèrie En defensa de Companys, un pòdcast de 10 capítols que a partir d’aquesta matinada teniu disponible gratuïtament a la plataforma 3Cat, a l’app de Catalunya Ràdio o al vostre proveïdor de pòdcast habitual.
Lo más leído
Lo último