Qui dia passa, any empeny...

Dimecres al seu programa de TV3, l’amic Graset em va preguntar si «som on érem» després del primer debat post ruptura de Junts, i li vaig respondre amb el títol de la meva anterior Mirada: ‘Game over... en diferit’. En aquesta xerrada a La Selva vam comentar que la sessió de dimecres va ser la primera fotografia de la nova situació política per a Pedro Sánchez, amb un soci menys, i amb la pèrdua de la majoria de la investidura. D’entrada, el president espanyol va sorprendre amb les paraules que va utilitzar per parlar de la qüestió, amb l’eufemístic concepte de «situació legislativa», i també amb el to mesurat i conciliador amb el qual va dirigir-se a Junts, apel·lant a l’esperit dels acords i demanant als de Míriam Nogueras no abonar-se al bloqueig del PP. Fins i tot va ser considerat quan li va demanar a la portaveu independentista que no l’insultés, ja que ell no ho feia mai, després que Nogueras, amb to greu i amb certa teatralització, li va recomanar que apugés el volum de la seva orellera per escoltar claret que la seva relació s’havia acabat, que havien partit peres pels seus incompliments que li va recitar com una lletania. Abans, però, ja li havia etzibat un parell de desqualificacions que passaran la llista de frases dures pronunciades des de la tribuna: hipòcrita i cínic.

Els de Feijóo sí que van aconseguir fer passar alguna esmena celebrada amb aplaudiments

Però dimecres era dia de discursos i no de votacions. Això va tocar ahir, i amb un parell de lleis de les indultades per Junts perquè ja estaven pactades abans del trencament, una per garantir l’atenció telefònica en català a l’hora de comprar i la mobilitat sostenible, que contenia un parany. El PP amb la seva majoria absoluta al Senat hi va colar una esmena per suprimir la data de cessament definitiu de les centrals nuclears d’Almaraz, Ascó I i Cofrents, una qüestió molt sensible per a Junts i per a Esquerra pel fort impacte a les nostres comarques del tancament de les nuclears. Els de Puigdemont van aplicar la nova doctrina juntaire, que consisteix que la seva posició política es coneix quan apareix el resultat de les votacions al panell de l’hemicicle, i van mantenir la incertesa al límit fins que es va il·luminar el marcador electrònic i van aparèixer els 7 vots en groc de l’abstenció dels parlamentaris juntaires que permetien respirar a Pedro Sánchez, que era present a l’hemicicle, i que va decebre els populars que ja preparaven la celebració de la primera gran derrota del govern en la nova etapa sense majoria parlamentària. Els de Feijóo sí que van aconseguir fer passar alguna esmena que van celebrar amb aplaudiments, però superats per l’esclat d’alegria que els socialistes van manifestar quan van veure que la seva llei de mobilitat sostenible tirava endavant.

Mentrestant, Pedro Sánchez va movent algunes peces per tractar d’arribar al 2027

Una celebració que va sorprendre la bancada independentista perquè diuen que si els socialistes s’ho han pres com una victòria vol dir que no han entès res, alhora que neguen que hagin salvat el govern, i argumenten que si mai van donar un xec en blanc al PSOE, tampoc li donaran ara al PP, i que trencar amb els socialistes no suposa aprovar tot el que proposin els populars. És més, parlen que l’esmena dels de Feijóo era molt dolenta perquè podria implicar una pròrroga indefinida de l’energia nuclear i tampoc no resolia res concret per a la central d’Ascó.

Amb aquest clima hem acabat la setmana política. El govern respira alleujat, Junts ha enviat senyals que refermen la ruptura, el PP continua a per totes, Esquerra pendent del finançament singular... És a dir, que la política espanyola cada cop és més com un tauler d’escacs on es juga una partida molt complexa, on tots els jugadors (aquí en són més de dos) mesuren al mil·límetre tots els moviments estratègics, tant els propis com els dels oponents, i que tots calculen molt acuradament l’estratègia, sobretot tenint en compte que no està clar quan pot durar. Pedro Sánchez va movent algunes peces per arribar al 2027 i dilluns posa en marxa el rellotge dels pressupostos del 2026 sense cap garantia que els pugui aprovar. Però, com en els escacs, a vegades has de sacrificar alguna peça per obtenir algun avantatge estratègic millor. I, si no, ja ho diu la dita popular: qui dia passa any empeny.