Que la fotografia és quelcom de substancial en l’ofici del periodisme ho demostra any rere any la World Press Photo (WPP), el certamen que premia les fotos més impactants de l’any publicades a mitjans de comunicació. Aquest any, un cop més, el premi a la millor ha estat per una imatge de Gaza. És la de la fotoperiodista palestina Samar Abu Elouf, publicada al The New York Times on es veu el nen de 9 anys Mahmoud Ajjour que va perdre els dos braços mentre fugia d’un atac israelià a Gaza.
A l’exposició, que es pot veure al CCCB fins al 14 de desembre n’hi ha moltes de fotos del Genocidi de Gaza i de molts altres conflictes que dissortadament hi ha a tot el món.
A sobre al final de la mostra s’hi veu una relació dels fotoperiodistes morts en aquests conflictes des que va començar aquest certamen. Aquest any i el 2024 la majoria dels desapareguts han estat a Gaza, amb un increment abismal respecte als anys anteriors.
La palestina Samar Abu Elouf s’ha alçat amb el prestigiós guardó amb una imatge de Gaza
La professió de fotoperiodista, i de periodista, no és en si una professió de risc, en el sentit de perdre la vida excepte en el cas de periodistes en llocs de conflicte. I també ho és als països on la llibertat d’expressió no està gens o poc respectada. En aquest sentit, la massacre israeliana a Gaza ha afectat molt els periodistes i fotoperiodistes tots palestins perquè als periodistes d’altres països no se’ls ha deixat ni tan sols entrar a la zona.
La World Press Photo ja fa anys que premia majoritàriament fotos de conflictes i ara, cada any més, catàstrofes naturals.
Hi ha dues fotos finalistes, una titulada Night Crossing, de John Moore dels Estats Units per Getty Images on es veu un grup de xinesos escalfant-se sota la pluja després de travessar la frontera entre Mèxic i els Estats Units. Sembla una imatge d’un altre món perquè duen uns chubasqueros i se’ls veu pel reflex de l’escassa llum que duen.
L’altre finalista és Droughts in the Amazon de Musuk Nolte per Berta Fondation. S’hi veu un home sol que dur menjar per la seva mare a l’Amazones brasiler. Fins fa poc havia de travessar un dels rius afluents de l’Amazones en barca, ara hi pot anar caminant per la llera del riu. És una foto que mostra els efectes devastadors del canvi climàtic en forma de sequera en un dels pulmons més importants del planeta.
La WPP ha seleccionat enguany dos fotoperiodistes espanyols: Samuel Nacar i Luis Tato
La World Press Photo ha seleccionat enguany dos fotoperiodistes espanyols. El barceloní Samuel Nacar que ha rebut el premi en la categoria de reportatge gràfic a la regió d’Àsia occidental, Central i del Sud amb el seu projecte Les sombres ja tenen nom, que reflecteix les tortures que viscudes per interns a les presons durant el règim de l’expresident Sirià Baschar al-Assad.
L’altre és Luis Tato de Ciudad Real premiat pel seu reportatge sobre la revolta juvenil a Kènia. Els joves kenians es van revoltar contra l’augment d’impostos en un país dominat per la corrupció, la brutalitat policial i en general per la desconfiança en la seva classe política.
La World Press Photo va néixer fa 70 anys a Amsterdam quan un grup de fotoperiodistes holandesos van transformar un concurs nacional en internacional. L’objectiu era premiar les millors fotos de premsa del món i alhora prestigiar la feina del fotoperiodisme. S’ha convertit en el certamen més prestigiós d’aquesta mena. Amb el pas dels anys aquest certamen ha aconseguit també valorar la feina de l’autor de les fotografies que és quelcom que ara s’ha de batallar més que mai a causa de la IA que amenaça en estendre el plagi a nivells estratosfèrics.
Visitant aquesta exposició es pot fer una composició general dels conflictes que hi ha al món i de cap on ens està portant el canvi climàtic, negat pels que s’estimen més viure amb una bena als ulls.
És depriment i alhora esperançador perquè ara ens permet copsar l’estat del món i adonar-nos que hi ha una gran part de la població mundial que pateix per injustícies i ara pels efectes de sequeres, huracans i grans tempestes provocades en la seva major part pel canvi climàtic.
Lo más leído
Lo último