<iframe src="https://www.googletagmanager.com/ns.html?id=GTM-THKVV39" height="0" width="0" style="display:none;visibility:hidden">
Whatsapp Diari de Tarragona

Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Apologia del diacrític o: si Fabra trobava bé: vénen i venen, per què ho han fet fonedís?

El pecat de la supèrbia. Creure’s superior als altres, menyspreant qui t’envolta i qui t’ha precedit, és la màcula més difícil d’eliminar, fins i tot entre els lingüistes

03 febrero 2025 19:13 | Actualizado a 04 febrero 2025 07:00
Jaume Nolla i Martí
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Quan tot just m’abellia fer un quadre de costums dels pseudobarcelonins corrents (i sòrdids), m’he adonat que havia escrit el mot ‘vénen’ amb l’accent diacrític pertinent, però aviat he pensat que seria esborrat diligentment pels lingüistes del Diari tot seguint l’obstinada tossuderia dels actuals caps de trons de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans).

El lector llegiria ‘venen’, com si anés a parlar d’algú que em vengués pomes, mocadors de paper o drogues, cosa pròpia dels nostres temps a la capital.

L’IEC, que havia d’ésser un far per a la nostra llengua, ara mateix sembla tenir només una flameta tan esmorteïda que porta tota embarcació a esberlar-se contra el rocam de la costa esvalotada d’una llengua minoritzada.

L’any 2016, embolicada d’altres novetats majoritàriament innecessàries, i amb un marge de ‘gràcia’ per a fer-los servir fins al 2021, entremig d’explicacions fraudulentes, d’aquelles dels que solen parlar amb embuts i amb l’excusa infantil de facilitar l’estudi del català, decideixen eliminar més de cent mots que tenien l’accent diacrític. Excusa pèrfida, car, de tot allò que hom pot aprendre del català, la llista de mots amb accents diacrítics era i és la cosa més senzilla d’entendre i assimilar.

Allò més alarmant ha estat el seguidisme alienat, cec i nihilista de molts lingüistes i correctors d’editorials i dels mitjans de comunicació que han acceptat a ulls clucs les noves ordres, que, amb tota probabilitat, seran abolides d’aquí a uns anys, com ja s’ha fet amb el guionet entre paraules i altres idees esbojarrades fetes i canviades amb anterioritat.

Pompeu Fabra no és només la gran figura excepcional que aconsegueix el redreçament del català modern, sinó que és un lingüista genial, d’una coherència i brillantor inusuals, superant a bastament en ciència els seus contemporanis i, fins i tot, també, els nostres.

En el decurs de les seves investigacions filològiques, gramaticals i lexicogràfiques, trobem un text del 1906 titulat Qüestions d’ortografia catalana, el quart capítol del qual apareix la qüestió que ens ocupa sota l’epígraf: ‘L’accentuació gràfica’.

Després de valorar si els accents en general són un entrebanc o no per a l’escriptura i de fer comparances amb el castellà, el francès, el portuguès i l’italià, Fabra considera que hi ha tot un seguit de mots parònims i paroxítons (mireu el diccionari per saber què vol dir això, no us farà pas cap mal), considera que hi ha unes paraules que per força han de dur l’accent per a ser diferenciades clarament.

La seva llista no és tan llarga com va acabar sent amb els anys, però si la llargada d’una llista de paraules és el motiu per eliminar-les, n’hi ha per fotre el barret al foc.

Fabra es mostra completament d’acord amb l’accent diacrític. Decideix que davant dos parònims, per exemple, només se n’accentuï un, per tal que els curts de gambals que odien els accents no es cansin gaire.

Però allò més sublim és que arriba a dir, textualment: «Que la nostra riquesa en sons vocàlics traspuï en l’escrit!» [...] «Fem que la diferència entre e i o, oberta i tancada, entri pels ulls al mateix temps que per les orelles, que tothom en tingui clara consciència».

I allò més divertit és que, entre els exemples que Fabra exposa en el text com a indiscutiblement necessaris, hi ha: vénen/venen, nét/net i bóta/bota, tres paraules amb accent diacrític que han estat eliminades per ses excel·lències de l’IEC.

O desconeixien aquest text, o tant se’ls en refum el que digui Fabra, o no han sentit parlar català als seus padrins i només han après la llengua a l’escola, o allò més greu: la seva supèrbia els fa creure ser superiors al mestre.

Mentre esperem el proper guru il·luminat que proposi eliminar la hac inicial dels mots que la duguin i escriure: ome, erba, uracà, otel... (cosa que ja es va desestimar fa més de cent anys, perquè feia el mateix mal a la vista que ha tingut el lector) haurem d’esperar la propera generació de savis de l’IEC a veure què inventaran per marcar el seu territori.

Tot plegat, tristíssim.

Comentarios
Multimedia Diari