Benvolguda cavalcada. Aquesta nit la màgia arribarà a totes les cases

Aquesta nit és la nit màgica. Arriben els reis de l’Orient per terra, mar i aire, a tot arreu del món alhora, també es passejaran simultàniament en sonades cavalcades, passaran la nit repartint regals, pujant a les cases amb les escales dels bombers, abeurant els camells amb ferrades a dins dels menjadors! I deixaran notes als nens i nenes que no s’hagin portat bé -esperem que no gaires-, a mi me’n va deixar una el Melcior i no li he perdonat mai la mala praxis.

Els telenotícies ja fa dies que van plens de les cavalcades... A Barcelona -on sortosament la cavalcada no ha seguit la mateixa dissort que el pessebre de la plaça de Sant Jaume- tornen a llençar caramels, i sense gluten! a Tarragona els reis portaran un dron, a Cambrils estrenen carrossa, a Castellvell arriben en helicòpter, a Tortosa pel riu Ebre... Com els ocells que porten cireres als quadres del Renaixement, les cavalcades són emissàries de positivitat, màgia i bon rotllo.

I m’adono amb satisfacció que ja no hi ha polèmiques sobre si el rei Baltasar i els seus patges són blancs pintats o són negres, ni sobre si hi ha animals a les cavalcades. Això deu indicar que la societat avança, vull pensar, i que el bon rotllo passa per sobre les baralles. De pintar els blancs de negre se’n diu racisme blackface, i a moltes cavalcades d’Espanya segueix sent un problema, com a la d’Igualada, on tenen 900 patges negres o Faruks, perquè no tenen prou voluntaris negres. I crec que aquest és el problema, i no la mala intenció.

A la meva infància selvatana, on no hi havia ni una sola persona de raça negre, tampoc hi havia gaire màgia per la poca traça dels grans. Els «reixos» repartien els regals al Casino del Carrer Major, i la canalla de casa ens posàvem a la cua del rei Baltasar perquè hi havia un patge que era el Sisquet Coll, fill de la tieta Lola, una mica betumat, que ens deia pel nom. I curiosament no ens estranyava gens... Potser perquè dies abans ja vèiem els regals amagats darrere les cortines... Perquè també vèiem com carregaven el tió... Quins adults tan maldestres! No s’amagaven de comentar si enguany Melcior era fulano, Gaspar mengano i Baltasar sotano... A qui, per cert, li va caure la barba en plena cavalcada... Així que de màgia res de res, els reis eren una representació teatral més, com Els Pastorets, i nosaltres els hi seguíem el corrent als grans. Una infantesa sense màgia? Sí, però era divertit igualment. I vam ser feliços escrivint les cartes i anant per les cases a buscar regals.

Demà al dematí, obrirem els regals, dinarem en família, enyorarem els qui no hi són, i tallarem el tortell: si ens toca la fava serem escarnits i si ens toca la figureta ens posaran la corona, ens immortalitzaran en una foto i per fi! S’hauran acabat les festes!

La màgia ens salva, ens agrada i la necessitem, com la tradició, els referents, els punts de gravetat, per compensar els compromisos familiars, el tràngol dels regals, els menjars pantagruèlics, l’anar amunt i avall... Però després de les mogudes de Nadal, Sant Esteve, Cap d’any i Reis... Resulta que tenim sobredosi de màgia! Enguany el millor regal de Reis ens el porta el calendari, i és un cap de setmana sencer per a descansar de les festes. I finalment, dilluns podrem ser lliures, i tornar a la normalitat!