Cinc cançons i una novel·la. Creativitat amb segell de casa

Un dels pocs avantatges que té això d’anar acumulant anys a la biografia és que pots arribar a aconseguir una mirada més panoràmica sobre les coses que t’envolten i veure amb aquesta perspectiva que només dona el pas del temps com projectes i realitats que d’una manera o altra formaven part del teu dia a dia juvenil han vençut la desesperança, s’han mantingut constants i, gràcies a la tenacitat, a la saviesa i a la genialitat dels seus impulsors, s’han transformat en solideses impecables i del tot indiscutibles que demostren que, efectivament, les realitats, quan són realment valuoses, no fan altra cosa que perdurar i millorar.

Anem pas a pas i comencem per les cinc cançons que ja són del tot tangibles. Terra mullada, All blues, Pregària, Fluir i Cançó dels dofins són les peces que formen Studio Sessions, quasi vint-i-cinc minuts de música fantàstica amb la signatura sempre apreciada i estimada del saxofonista Xavier Pié i del guitarrista Miguel Ángel Cruz Carmona, MACC que arriba precedit pels també meravellosos Rutes, del 2014, i Connexions, del 2017.

És veritat que no es prodiguen gaire, però quan ho fan, deixen petjades sòlides a l’ànima i demostren que la seva arquitectura interior i exterior no té res a envejar als grans creadors internacionals. Són capaços de traçar mapes sonors que es belluguen en territoris que van de la subtilesa a la potència sense perdre en cap moment ni una engruna de creativitat. I allò que us deia del passat, fa anys era fàcil trobar-se el Xavier Pié fent jazz d’alt voltatge en qualsevol dels locals de Tarragona o el Miguel Ángel embarcat en aventures més pop amb els No lo sé, demostrant ja la seva genialitat però sense augurar aquest futur màgic que ara ja és present.

Ha passat el temps i ells, com potser no podria ser d’altra manera tractant-se de dos creadors insòlits i singulars, van acabar trobant-se, unint-se i dedicant-se a construir veritables murs sonors amb una meravellosa capacitat d’embolcallar esperits, de captivar sensacions, de bastir camins subtils, càlids i enriquidors. La música de Pié&MACC és hipnòtica i de les que creen fascinació i devoció. Convida sempre a repetir i, a mesura que repeteixes, vas descobrint detalls nous que no fan altra cosa que ratificar-los com dos autèntics prodigis.

Personalment trobaria a faltar vuit o deu temes més, però aquests cinc de l’Studio Sessions són per gaudir-los sense concessions, sense dubtes, sense prevencions i també per tenir la consciència que a casa nostra hi ha projectes que poden mirar de tu a tu i sense cap vergonya qualsevol iniciativa internacional del mateix àmbit.

I de les cinc cançons al llibre, un llibre que encara no és però que aviat serà. Collons de gat és la novel·la que ha donat al tarragoní Àngel Octavi Brunet el premi de narrativa de Sagunt. El jurat va dir que es tractava d’una història impactant, espectacular, intensa, frenètica, absurda, truculenta, cinematogràfica, moderna i de ritme àgil, realitats que, sens dubte, ja sabíem tots els qui hem llegit i gaudit de l’obra anterior de l’Àngel Octavi. La cosa va d’un productor de cinema que treballa com a administratiu en un centre hospitalari on coneix l’encarregat del mortuori que li parla dels fantasmes que hi ha a l’edifici (i aquí, tots els qui coneguin el senyor Brunet hi trobaran com a mínim un parell de coses ben familiars).

L’Àngel Octavi va guanyar el Pin i Soler de l’any 1999 i va crear el sorprenent detectiu Marc Macintosh que va protagonitzar algunes de les seves novel·les. Amb un estil insòlit, gens habitual per l’època, directe, incisiu i sorprenent, les seves novel·les eren sempre una sorpresa i un impacte. I després d’un temps sense escriure ara torna a la primera pàgina amb una història que ofereix el bo i millor del seu cervell privilegiat i que promet petar-ho força quan arriba Sant Jordi i ja es pugui trobar a les llibreries publicada per Onada Edicions.

I el que dèiem dels anys, l’experiència o l’edat permeten destriar el gra de la palla i saber on rau el veritable talent i, a més d’això, poder presumir que aquesta gent brillant són amics teus i que has tingut la immensa sort de veure com començaven a brillar i com, esgraó rere esgraó, s’han convertit en mestres capaços de regalar creativitat, màgia i meravelles amb una generositat absoluta.

Gràcies Xavier Pié, Miguel Ángel Cruz Carmona MACC i Àngel Octavi Brunet per aquestes cinc cançons i una novel·la que ens faran, sens dubte, més rics i molt més feliços.