<iframe src="https://www.googletagmanager.com/ns.html?id=GTM-THKVV39" height="0" width="0" style="display:none;visibility:hidden">
Whatsapp Diari de Tarragona

Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Crònica d’una emergència domèstica: El 112, la guàrdia urbana i els bombers, tres eficàcies i més

Quants drames no hauran vist els bombers! Quina lliçó d’humanitat que tants nens vulguin ser bombers i juguin amb els bellíssims cotxes que són en petit els que tenim a la porta de casa

19 enero 2025 16:24 | Actualizado a 20 enero 2025 07:00
Antoni Batista
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Dissabte, 11 de gener, enllestíem els últims preparatius del sopar. L’allioli era ben quallat al morter i a la llar de foc lluïen esplendoroses brases, testimoni ecològic que un dia més havíem combatut el fred fent el salt a la pirateria energètica. Un manat de sarment revifaria la flama i amb el seu aroma faria honor a les costelles, al costat del cabernet sauvignon que fan amb traça enològica els cellers Enate del Somontano.

Però, en un tres i no res, tot a fer punyetes.

El fogar es rebel·la. Emet uns sons inquietants, les percussions del rèquiem de Brahms, el fum desborda la llera de la xemeneia, sortim a mirar a l’eixida i al capdamunt, guspires de castell de focs. Comença una emergència.

Truquem al 112. Resposta en català i professional, els que reben les trucades són fonamentals, estan ben preparats. Fan les preguntes que demana el protocol i ens diuen que si el fum es fa irrespirable, sortim de casa. No cal ambulància, sabem de què va la cosa d’emergències i de medicina. Penso en el tràngol de la gent que ha d’abandonar la llar perquè es crema o es nega.

Arriba la guàrdia urbana de Torredembarra. Inspecció ocular, seguretat escènica combinada amb afabilitat i primeres paraules tranquil·litzadores. Els clisso bé, van molt ben equipats, sembla mentida la quantitat d’estris que porten ergonòmicament distribuïts. Les llanternes són espectaculars, fan si fa no fa les mides de la meva ploma Montblanc i la llum és claríssima i potent, sembla un focus. Gràcies a la lot podem veure que, al capdamunt de la xemeneia, allò que sembla la flama activa de la petroquímica és el reflex de la lluna en la bola metàl·lica rotatòria, un enganyalull. L’inici de la novel·la més emblemàtica de Fernández Santos: «Extramuros la luna se detuvo».

Ja són aquí els bombers. L’operatiu mobilitza diverses unitats, que aparquen arrenglerats i, és clar, convoquen les lògiques tafaneries veïnals, els terrats esdevenen l’amfiteatre del Liceu veient Matis der Maler, l’última òpera que es va representar abans de l’incendi del 31 de gener de 1994, que resulta que la dramatúrgia hi posa un foc premonitori. No tothom, però, és contemplatiu: l’afecte solidari de la Maria José em pregunta si ens cal res i ens ofereix sopar; per la seva feina, sap molt bé de què va el servei públic.

Els bombers entren a casa i ocupen molt volum, uns senyors vestits d’astronautes en una sala d’estar empetiteixen els mobles. Ho miren tot bé i també van equipadíssims amb últimes tecnologies: entre la seva càmera tèrmica i les llanternes dels municipals, podríem rodar una pel·lícula perfectament il·luminada. Al costat del futurisme, la vella escala plantada a terra que creix a politja amb un nus de gala, diria que el d’orelles de conill. Verifiquen que al cimall de la xemeneia no hi ha foc i que el tiratge s’ha anat refredant. Ens diuen els bombers que la xemeneia està molt ben projectada, en anar per fora de les parets mestres i ben recoberta amb materials ignífugs; dediquem un record agraït al nostre arquitecte, en Santi, que gairebé debutava a casa.

Els bombers són uns grans professionals i, a més a més dels estudis, perícia i experiència, comuniquen psicològicament un afecte que s’agraeix, especialment mentre esbrinen què passa i la incertesa busca la benzodiazepina a la farmaciola. Quants drames no hauran vist els bombers! Quina lliçó d’humanitat que tants nens vulguin ser bombers i juguin amb els bellíssims cotxes que són en petit els que tenim a la porta de casa mentre passa aquesta crònica.

Finalment, tot resolt. La cosa no ha anat a més i avisarem l’Oliver Twist o el Bert de Mary Poppins que ens vinguin a desembossar el sutge. Abans de marxar, un bomber s’interessa per la meva obra literària; quan es treu el casco, és el dibuixant Víctor, col·laborador del Diari i del Torredembarra Actualitat. Mentrestant, el caporal, mirant amunt, ha vist molt més enllà de la xemeneia d’autes; coneixedor de l’astronomia, ens mostra Mart i Júpiter, la nítida visibilitat d’Orió i ens explica l’Omega del Centaure, milions d’estrelles que semblen ben poca cosa en un cel que és molt similar al que va anunciar el naixement de Jesús de Natzaret. Les persones que sempre hi ha en aquest ofici altruista per antonomàsia!

Un final bonic d’una història que acaba bé, amb un reconeixement de l’eficàcia i l’excel·lència dels serveis públics, en aquest cas el 112, la guàrdia urbana i els bombers. Socialment envoltats com estem de malcarats emprenyats amb el món, que tot ho posen tot a parir, em permeto discrepar en positiu i proclamar que tenim uns serveis públics de molta categoria i uns professionals admirables que els fan possibles.

Comentarios
Multimedia Diari