De Twitter a TV3 passant per La Sotana

Tots tenim un amic que no en té ni idea de futbol. Que li importa un rave si el Madrid guanya la Champions o si ho fa el Recreativo de Huelva. Que el més rodó que ha tocat a la vida és un enciam. Si no el teniu, és perquè aquest amic sou vosaltres. Jo el tinc. I l’altre dia, l’amic en qüestió em va deixar de pasta de moniato quan em va dir que era seguidor acèrrim de La Sotana. Per si no ho teniu controlat, La Sotana és un pòdcast de futbol (és a dir del Barça, és a dir de Messi; que diuen ells). El meu amic, ni mira futbol, ni és del Barça ni crec que hagi aplaudit ni un sol dels 672 gols que Messi va fer amb la samarreta blaugrana. Però es declara fan de La Sotana. I no s’ho escolta perquè se’l trobi mig de casualitat a l’antena de la ràdio quan torna amb el cotxe cap a casa. Ell el va a buscar intencionadament. Per què fa això el meu amic, us estareu preguntant? Doncs perquè l’ha seduït tant el com que ni li importa el què. Del que parlen a La Sotana li és igual. El que l’atrau és la manera com ho fan: sense filtres ni mesures. Fotent-li una puntada a la boca a allò tan carrincló dels límits de l’humor.

L’humor és una cosa molt seriosa. Diuen els qui s’hi dediquen. Seriosa i subjectiva. A mi em costa déu i ajuda que algú em faci riure. Puc comptar els que em fan gràcia amb els dits d’una mà: Peyu, Marc Sarrats, Judit Martin... i el Joel Díaz. Amb els primers no hi he coincidit gaire personalment, però amb el Joel sí. Vam treballar junts l’any passat, a El matí de Catalunya Ràdio. És un absolut impresentable. Això sí, un impresentable brillant. L’any passat no va arribar ni un dia a l’hora a la seva secció. «No m’he pogut preparar res, no tinc res de bo!», era la banda sonora que repetia a crits a cada arribada. Cinc segons després, entrava a l’estudi i triomfava. Sense fer res extraordinari, només deixant-se anar. Té allò que no s’entrena: talent. Ho van detectar a Catalunya Ràdio i ara també a TV3, on acaba d’estrenar el late night Zona Franca. Late night que, perquè ens entenguem, és la franja del Buenafuente. Prou entrada la nit per poder permetre’t tots els luxes. Com ara aterrar a la tele pública i parlar com ho fa a La Sotana. Segrestar durant una hora al dia el llenguatge irreverent d’internet i posar-lo en directe a TV3. Perquè Zona Franca és una barreja entre La cosa nostra del Buenafuente, La Resistencia i La Sotana. Tres formats entre els quals el Joel fa equilibris –de moment se’l nota força més còmode en el paper de David Broncano que el de Buenafuente– mentre «els fumats de Catalunya», com ells mateixos defineixen el seu públic, ho presencien en directe. Fumats que ara tornen a mirar contingut a TV3 i en català.