El càlcul mental ha desaparegut d’escena

Sòcrates, que no era sospitós de res, ja deia pestes del jovent que pujava fa dos mil anys. Qualsevol generació veu retrocessos en la vinent, siguin objectius o no. Bàsicament, senyal que amb l’edat vas perdent pistonada amb el relleu, però sense entrar en raons ni tenir ganes de discutir, hi ha passes enrere que salten a la vista i provoquen que te’n facis creus.

Seran foteses, però no passen desapercebudes. Per exemple, la pèrdua de cultura general entre el personal, allò que abans tant es valorava i donava mostra pública de ser llegit i avui es despatxa amb una consulta automàtica a Internet que serà oblidada immediatament, com correspon. Què hi farem. Diran que no val per a res, direm que sí, que afegia substància a les persones, allò de saber una mica de tot i res de res, com deien abans que era diferencial en l’ofici de periodista.

Ens sembla que vam aprendre càlcul mental al carrer, quan passejàvem pel barri amb les mares fent encàrrecs en els comerços de tal o tal altra persona, allà on ens coneixíem pel nom. La mare, i no era excepció a la regla, acostumava a arrodonir els cèntims per facilitar el canvi als diversos dependents. Xavalla a canvi de bitllets o monedes. Ho deixava clavat i així pagava el just per estalviar-se de portar suelto, alhora que evitava a l’interlocutor que se’n quedés sense.

Vam agafar aquest costum com s’agafava molta de la cultura popular, de manera natural, pràcticament sense saber-ho i ara resulta que, amb el pas del temps, s’ha convertit en una nosa, en una manera estúpida que et mirin malament, potser pensant que els vols estafar per quatre guixes.

Si, per exemple, allò costa dos amb quaranta-cinc, o els dones justos o procura atansar-li un bitllet. Si optes pel vell costum, de bitllet acompanyat dels cèntims precisos, sembla que els desquadris la vida. Ja ningú calcula amb el caparró i mira que era fàcil. Primer et guaiten recelosos, com pensant què vol aquest home. Segon, canvien el rictus per oferir-te’n un carregat de desconfiança i, en el cerimonial ja habitual, han de recórrer forçosament a la maquineta perquè els hi confirmi que no intentes estafar-los. Fugiu, per quatre rals mal comptats.

Sembla que la gent hagi perdut aquesta habilitat. I no t’explico ja amb la pandèmia, que va popularitzar per discutibles raons d’higiene l’ús de les targetes de crèdit i ha aconseguit que el personal pagui amb l’estri de plàstic una simple bossa de pipes per a gran alegria, suposem, de les entitats bancàries.

No et parlo ja de les aplicacions o dels gadgets que empren els devots de la modernitat, siguin aplicacions o rellotges dignes de Dick Tracy. Bé, no desbarrem, ja sabem que els diners en metàl·lic desapareixeran d’escena d’aquí a quatre dies i els moderns oblidaran fins i tot el costum estúpid d’anomenar-lo cash, que queda com a més cosmopolita. Vaja, i nosaltres que dominàvem un ampli argot, una rica varietat de sinònims per anomenar els pèmpins, els quartos, els calés i tot plegat. Ara, hi ha gent que ha perdut fins i tot l’ús de les dotzenes, detall que hauria de ser pecat mortal. Li dius a segons qui dotzena i mitja i ja el tens fora de circulació mental una bona estona, amb els esquemes fosos.

Tornem al que anàvem, el detall que ens distreia. El càlcul mental ha desaparegut d’escena d’igual manera que ho ha fet, a velocitat supersònica, la capacitat de retenir números al cap, memoritzar qualsevol telèfon o atendre fixament sense que se te’n vagi la closca al cap de pocs segons.

Per no parlar d’altres carències que hom no és conscient ni tan sols de patir. Som en metamorfosi i ves a saber on anirem a petar, però com continuem amb la mania personal d’ajudar amb els cèntims i arrodonir els canvis ens sembla que acabarem al zoo, mostra d’espècie en extinció.

I espera’t, que encara viurem unes quantes meravelles d’aquest tipus. Com la desaparició del petit comerç, d’aquell especialista al costat de casa que et feia la vida més plena. Al pas que anem, si donem 5,83 per pagar el que en val 1,83, haurem de donar tota mena d’explicacions als Mossos.