L’Ajuntament fomenta ‘fakes’ sense rigor històric

«Riudoms, el poble natal d’Antoni Gaudí...» Així comença el publireportatge sobre el fals Gaudí riudomenc (la seva suposada casa natal, la caldereria inventada del seu pare...) que l’Ajuntament riudomenc publica a la revista Turisme, Catalunya pas a pas d’aquest mes de maig i que tant va enriolar un grupet de col·leccionistes que així ho van llegir i així m’ho van explicar quan la van anar a buscar el dissabte passat, curiosament, a l’Oficina de Turisme de Reus, ciutat on Gaudí va néixer el 25 de juny de 1852 i on va ser batejar l’endemà, com es feia tradicionalment.

Gaudí va obrir els ulls a Reus, com ell va afirmar tota la seva vida, i hi va aprendre a viure, estimar, estudiar i treballar tot ajudant al seu pare a la caldereria, àmpliament documentada al carrer de Sant Joan... El pare de Gaudí sí que era de Riudoms, i havia arribat a Reus als 15 anys, en quedar orfe de pare, per treballar a la caldereria de l’avi matern, tots ells reusencs. I és clar que Gaudí tenia a Riudoms la branca paterna, les terres dels avantpassats i evidentment que s’ho estimava, però aquest amor no és cap base per manipular la història i inventar-se cases natals i falsos «carrers per on jugava».

I encara sort que al publireportatge no s’esmenta el Mas de la Calderera, que de vegades també s’apunta com a bressol de Gaudí, un mas construït entre Riudoms i Reus quan Gaudí ja era adult i la seva família havia venut el mas... On antigament hi havia hagut un maset d’eines on cap família de calderers benestants portaria una dona a donar llum...

Ho comentem amb l’historiador Jaume Massó i Carballido, riudomenc de naixement i que va viure la infantesa a Riudoms, i gaudinista de prestigi inqüestionable que porta dècades investigant sobre Gaudí i ha extret dels arxius nombrosos documents inèdits on Gaudí explicita el seu origen reusenc, entre ells el que il·lustra aquest text.

Es tracta de la creació al Bisbat de Tarragona d’una fundació per oferir misses als seus pares l’any 1925, un any abans de la seva mort. És a dir que des de la seva inscripció al Llibre de Batejos de la prioral de sant Pere de Reus el 1852 (precedent del Registre Civil, que es crea l’any 1871) i fins a la seva mort (a la seva làpida a la Sagrada Família hi diu reusensis) Gaudí sempre va signar com a nascut a Reus. I en el text del projecte que va presentar el 1880 pel Teatre Fortuny –i que també va desvetllar Massó l’any 2008– Gaudí, a més, s’esplaiava en afalacs a la seva ciutat: «Favorecido de Vds. (Junta del Teatre de Reus) como hijo de esa población para contribuir al embellecimiento de mi inolvidable ciudad natal, sólo siento que no sean mayores mis facultades al par que la cantidad de que se va a disponer, para hacer algo de lo que siente el pecho de cada uno de los hijos de la Reus esforzada.»

Al Jaume Massó, que estima les seves arrels riudomenques, com ho feia Gaudí, i que està acostumat a gratar en els fets passats, contrastar dades i buscar la veritat, el molesten tant com a mi els muntatges pseudohistòrics –ara se’n diuen clickbaits perquè busquen el click de les audiències– que confonen i enganyen el públic:

«De vegades la falsa divulgació és tanta que ha aparegut una novel·la on Gaudí nen arriba a Reus des de Riudoms i se’n va a dinar amb el seu pare a cal Coder», comenta Massó, divertit. Alguns gaudinistes, per no comprometre’s amb el tsunami gaudinista riudomenc fan néixer Gaudí al Camp de Tarragona. D’altres sense interessos creats, a Reus. Al mig hi ha periodistes locals a qui el tema no els interessa el més mínim... Tornant al publireportatge que ens ocupa, val a dir que no va signat.