Els infants egoistes. Certs períodes amorals de fa molt que no tenen aturador

La noció de la innocència infantil va començar a desaparèixer al darrer quart del segle XIX. En el món acadèmic es presentà com una novetat un fet que en la cultura popular ja es coneixia: el xiquet dolent de mena. Finalment, es va considerar la possibilitat que un infant pogués néixer, portant de fàbrica, l`ànima perversa.

Les patums intel·lectuals de l’època es treien del damunt el concepte ridícul del carallot de Jean-Jacques Rousseau amb la seva cita influent que l’home neix bo, però és la societat qui el corromp (entenguem «societat» com un cove en el qual tothom hi pot ficar allò que més li convé). Val a dir que aquesta frase del filòsof francès encara avui té incondicionals seguidors empantanegats en una idea obsoleta.

Aquesta inexistent innocència infantil la va treballar de valent una figura que ha estat vilment apartada per l’ortodòxia de la disciplina psicològica que ara comanda les càtedres del nostre país. Parlem de Sigmund Freud, pare de la psicoanàlisi, una revolució terapèutica, molts dels quals que encara malparlen del geni, en viuen.

Segurament, no acaba d’agradar que, al capdavall, la psicoanàlisi no deixa de ser una extraordinària barreja dels patrons de Franz Anton Mesmer barrejats amb el Sagrament de la Confessió nat després del Concili de Trento. Cal no oblidar que Freud també és hereu d’algunes tradicions catòliques gràcies a una de les seves mainaderes: Monika Zajic.

Al sisè apartat del primer capítol de La interpretació dels somnis (1900) un dels libres més famosos, a la vegada que menys llegits de Freud, hi trobem aquesta afirmació: «L’infant és absolutament egoista. Copsa amb una intensitat màxima les seves necessitats i té tendència a satisfer-les sens cap consideració envers ningú i encara menys envers altres nens, els seus competidors, entre els quals hi ha els seus germans en primera línia».

Això queda ben explicat a posteriori tot afegint que no cal tractar els xiquets de criminals, sinó que més aviat observem que viuen «un període amoral que té una durada diferent segons l’individu».

Freud afirma que en els tres primers anys és essencial alguna mena d’educació ètica que pot provocar diverses reaccions. En les persones de tarannà conflictiu, és un aturador de l’egoisme primari que sol acabar amb una certa histèria o neurosi a causa de la repressió d’un Jo primari que queda subjugat dins la criatura.

D’altra banda, aquesta educació (de la manera que sigui) que crea un Jo secundari que tenalla l’egoisme essencial, pot manifestar-se sobre la persona en l’altre plat de la balança: pot acabar formant un tarannà obsessiu i autorepressiu que erigeixi una supermoralitat que produeix individus també una mica destarotats.

En resum, Freud exemplifica: una persona pot arribar a patir molt en cas que morís un germà seu, però en el seu inconscient, en el qual es manté l’egoisme primari, potser no li doldria tant com expressaria. I és que al capdavall, encara no li perdonaria mai aquell dia que li van prendre el caramel o la joguina.

L’exemple és prou explícit. A tots plegats ens poden venir a la memòria coneguts que actuen així. I tota aquesta reflexió ens porta a expressar que, tot contemplant els nostres contemporanis, sobretot d’uns anys ençà, l’egoisme primari de l’infant no ha tingut aturador de cap classe. Ho veiem amb gent que emet explosions de mal caràcter que deixen atònits a la resta de mortals, probablement també neurastènics per una moral repressora.

L’educació familiar, majoritàriament inexistent als nostres dies, ens mostra de manera fefaent com l’egoisme infantil roman i ha convertit els nostres coetanis en uns individus de tarannà histèric que va molt més enllà d’un simple xiquet que es porta malament.

Que no us vingui mai l’acudit de dir a cap persona que es posi una mascareta en el transport públic. Tant és que sigui una mesura obsoleta o sigui un atemptat a la llibertat. No és el que es discuteix. Es tracta de veure la reacció de l’interpel·lat. Entendreu que Freud no anava pas gens errat d’osques.