‘Fake News’ contra democràcia

El cas de l’incendi del cotxe del president del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Bou, és un clar cas de sobreactuació política i d’utilització informativa.

El cotxe del president del PP a l’Ajuntament de Barcelona va aparèixer calcinat dissabte passat al matí. El regidor ho va penjar de seguida a les xarxes insinuant que l’incendi podia haver estat provocat, tot i que ja des de l’inici la Guàrdia Urbana va apuntar a una possible avaria mecànica.

Òbviament la insinuació de Josep Bou a través de les xarxes va provocar una allau de suport provinent en la seva major part de polítics de dretes i d’extrema dreta que van donar per fet la hipòtesi de l’atac. Un cop la Guàrdia Urbana i els Mossos van confirmar que l’incendi el va provocar una avaria mecànica, Bou va insistir que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, hauria de dimitir i que ell no pensa a demanar perdó perquè té dret a dubtar.

En aquest cas es donen dues circumstàncies. D’una banda, ens trobem amb l’acusació, o insinuació d’acusació, sense fonaments, però que va bé per tenir presència a les xarxes i mitjans de comunicació. I de l’altra, el seguiment i l’onada de suport que va tenir d’entrada sense que el fet hagués estat comprovat.

Aquest és un exemple de com el relat importa més que els fets per tenir presència pública. Tot i que no és el cas més cridaner, sí que és potser el més recent. El fet en aquest cas és que el cotxe es va cremar i el relat ja és insinuar alguna cosa sense tenir cap mena de prova que sustenti l’acusació. I el pitjor és la quantitat de suports, retuits i comentaris que generen aquests relats.

Aquesta és actualment una pràctica molt estesa. Un fet molt preocupant perquè permet que empreses de tota mena se n’aprofitin, via publicitat enganyosa, per exemple. I dona una pràctica carta blanca a partits polítics sense gaires escrúpols i a polítics en particular de perfil populista o que simplement hi veuen una finestra per tenir presència.

Justament el president dels Estats Units, Joe Biden, en va parlar al sopar anual amb periodistes acreditats a la Casa Blanca dissabte passat. Després de la presidència de Trump que es va caracteritzar per haver estat el primer a parlar de fake news i gairebé el primer a dur-les a la pràctica i dels dos anys de pandèmia, Biden va alertar que vivim en l’era de la desinformació «on la veritat es veu enterrada per les mentides i les mentides es viuen com veritats. Aquest és un verí que erosiona la nostra democràcia. La premsa lliure importa més que mai». Premsa lliure vol dir mitjans sense dependències polítiques ni empresarials alienes a la pròpia empresa. Quan es diu premsa en aquest cas també s’està referint a tota mena de mitjans, escrits, digitals, ràdios i televisions.

No sempre és fàcil detectar les fake news o els relats, però tots estarem d’acord que hauríem de diferenciar les notícies sobre fets concrets i comprovables dels realities de les televisions, per exemple. En general es tendeix a creure que el que diuen els participants en aquests pseudodebats són veritats inamovibles. Res més lluny de la veritat. Aquests són programes/espectacles i com a tals el que vol és sorprendre l’espectador que s’empassa tot el que s’hi diu.

Probablement, però encara és més preocupant el fet que el relat s’ha estès al món de la política. Moltes vegades ja no sabem ni que creure i, per tant, arribem a dubtar de moltes de les coses que passen. Posem per exemple el tema de l’espionatge descobert per Citizen Lab, sense anar més lluny. És força normal que dubtem de la notícia de l’espionatge al president del Govern i a la ministra de Defensa. Després d’uns quants dies d’acusacions al voltant de l’espionatge de l’anomenat «catalangate», de cop es dona a conèixer que els mòbils de Sánchez i Robles van ser espiats fa un any durant alguns dies. D’entrada sembla una cortina de fum, encara que parteixi d’un fet verídic. L’oportunitat de donar-ho a conèixer ara ens fa dubtar.

Per tant, el millor antídot contra els relats i les fake news és la transparència informativa i per part dels consumidors buscar confirmacions de fets dels quals en principi dubtem.

En el Dia Internacional de la Llibertat de Premsa¡, és bo recordar que una premsa lliure és garantia d’una bona salut democràtica, i no només perquè ho digui Joe Biden, que s’ha de cuidar perquè segueix complint la seva funció de control als governs, a les empreses i als qui s’aprofitin dels ciutadans.