Fer-te feliç

Ànima. Honestedat. Calma. Llum. Vida. Paciència. Agraïment. Bellesa. Sensibilitat. Cura. Teràpia. Estil. Dignitat. Harmonia. Sinceritat. Humilitat. Coratge. Mètode. Virtuosisme. Discreció. Podria seguir col·leccionant paraules fins a l’última ratlla de l’article, però totes tindrien el to d’aquestes vint primeres.

Confesso que no vaig dormir la nit després. Encara em bateguen les emocions a dins, sense ordre, mirant totes elles de sedimentar en els cantons més remots del meu cos. No és possible digerir tan ràpid segons quines experiències.

Més de sis hores de somni, de revelació, de sentir i de viure delicadament entre gustos i aromes amarats de consciència. Descobrir paisatges nous que el vi fa líquids i profunds. Contemplar talent. Advertir coreografies.

Admirar el gest senzill, après, que serà sempre la millor de les virtuts humanes i el camí inevitable cap a qualsevol conquesta. Entendre que hi ha persones que t’abracen amb la mirada des del seu ofici. Que et conviden a ser curiosa i a somriure quan seus a taula.

Saber que pots arribar a fondre’t com el núvol que t’arribarà a les postres. I volar.

Vols escriure de tot plegat i no saps per on començar. Potser per dir que has anat al restaurant dels seus pares per mirar d’entendre com van plantar llavor i com l’han sabut alimentar fins ara, creuant tot tipus de tempestes però amb el convenciment que darrere de tots els núvols grisos hi fa sempre un sol radiant, com recita Pau Vallvé.

Allà has vist com la senzillesa i la naturalitat habita tots els racons d’un bar humil. Però des de la barra ampla a l’escletxa de llum íntima que separa les ampolles de vi begudes i admirades que reposen a les prestatgeries, hi ha voluntat de ser i de servir.

Els germans Roca són d’una altra dimensió i l’arquitectura de les pedres a taula és molt més que un símbol. És insuficient dir que l’excel·lència a la cuina, al vi i a les postres els defineix. La seva grandesa reposa sobre la dimensió humana.

L’empelt a un barri (Germans Sàbat), a una ciutat (Girona) i a unes conviccions que sovint són enyorades. Al menú hi ha valentia, sensibilitat, coherència, però els sentits reconeixen ràpid que la virtut més gran està a la sala. Que acull i observa.

Que et defineix com a persona perquè et permet ser tu. L’equip generós, resolutiu i jove que els acompanya beu d’ells. La il·lusió es fon amb l’aprenentatge i amb les ganes de fer-te sentir a casa. I de complaure’t sense límits.

Amb Mongatud Ediciones, acaben de publicar el llibre El Celler de Can Roca. Cocina. Conciencia. Reflexión. Al juny arribaran la traducció al català i a l’anglès. 500 pàgines i 4 quilos de sofisticació, elegància i producte.

«Els ingredients, les tècniques i les elaboracions que han encimbellat la cuina del restaurant com una de les millors del món. Analitzades, relatades pas a pas amb tots els detalls i fotografiades una a una», expliquen des de l’editorial. No hi falta tampoc el vi amb les consideracions i els maridatges emocionals del sommelier Josep Roca.

A CCR es parla sintèticament de la ‘revolució líquida’ i s’apunta que «no hi ha cuina del vi si no hi ha generositat a la cuina. El vi és avui també un punt de partida per a la creativitat a la cuina.

Plats inspirats en paisatges de vi, costumismes de verema, sòls singulars mimetitzats des de la cuina són avui poemes bells creats a l’uníson entre cuina i sommelier». En un altre fragment s’apunta: «Totes les avantguardes han dialogat amb el passat, també la referent al vi i a la cuina.

El vi és un retorn al passat però també un sentit de pertinença i superació». El llibre és un resum de 10 anys d’història «bonica, excitant, intensa, de contacte amb talent extern i intern, amb un espai afegit de transversalitat que és la Masia», explica Josep Roca. La seva gesta transcendeix el restaurant.

Estan convençuts que els espera un futur meravellós «perquè estem compromesos a fer bé les coses i a seguir sent feliços per fer felices a les persones», diu Joan Roca. Nosaltres ho vam ser immensament dimarts.