Fusta industrialitzada per substituir l’acer i el formigó als edificis

«Hem sigut imbècils els últims 75 anys i, de sobte, recuperem coses, reciclem de nou i tornarem a fer el que ja fèiem. Amb la fusta passa el mateix», vaticina en una recent jornada professional Enric Batlle, propietari de Batlle i Boix, un dels despatxos d’arquitectura més significats en l’ús de la fusta a la construcció. De fet, molts de nosaltres vàrem viure la pràctica desaparició dels tancaments de fusteria en favor dels emergents materials d’alumini i PVC, per no parlar de les bigues per a l’estructura, on el formigó i l’acer van passar a ser els nous protagonistes. Ara, la descarbonització es presenta com un repte majúscul per a la construcció d’edificis, un sector que haurà de fer una profunda transformació amb l’ús dominant de productes sostenibles i de proximitat. És a dir, reemplaçar el formigó i l’acer per la fusta procedent dels nostres boscos.

El Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va promoure recentment la Declaració de Barcelona, un document que reconeix que «el repte de la descarbonització és el desafiament més important que ha assumit la nostra societat i té implicacions en tots els àmbits de la societat i de consum. L’edificació té una especial incidència en les emissions de gasos que generen l’escalfament global, tant en els processos que permeten construir-la com en els recursos necessaris per a mantenir l’habitabilitat que procura». El text connecta amb el Gran Pacte Verd europeu i, en concret, amb la New European Bauhaus, impulsada per la Comissió Europea i el Parlament Europeu, que interpel·la els arquitectes com a agents principals de canvi cap a una edificació més sostenible, sense renunciar a valors com la inclusió i la bellesa. L’edificació és un dels sectors més contaminants i amb major consum energètic, per davant del transport i només per sota de la indústria. La recent cimera d’acció climàtica parla d’assolir el 100% d’edificis descarbonitzats l’any 2050, un repte que sembla majúscul per no dir impossible.

Els defensors de la fusta en la construcció parlen de tres claus: la capacitat d’aportar sostenibilitat, la capacitat de ser industrialitzable amb optimització de costos i temps, i la capacitat d’aportar benestar a l’habitatge. En canvi, la seva presència, tant pel que fa a façana com estructura, és encara testimonial i, fins i tot, per a determinats sectors sona a quimera. Afortunadament, la tecnologia s’ha posat al servei de la sostenibilitat. Un bon exemple és l’empresa 011H, impulsada pels emprenedors Lucas Carné i José Manuel Villanueva, fundadors del portal de moda Privalia, que han creat una empresa de nova generació, com els agrada dir a ells. Els dos empresaris defensen que cal posar fi als materials no sostenibles (formigó i acer) i també deixar enrere un procés poc industrialitzat, que fa que cada cop tot sigui més costós i lent. La seva proposta es basa en industrialitzar-ho, amb la producció de les peces de fusta contralaminada a fàbrica, incorporant la digitalització per garantir la sincronització de tots els agents, amb una reducció de les emissions del 80% i un estalvi de temps del 40%. El primer projecte, amb la immobiliària Renta Corporación de soci, ja és una realitat a l’Hospitalet del Llobregat i ha de servir de carta de presentació del nou actor i avançar en la transformació del sector. 011H ha elaborat diferents documents audiovisuals per explicar el procés seguit en aquesta promoció i el seu visionat no fa més que portar-nos al joc infantil d’encaix de peces de Lego.

També el sector públic està cridat a jugar un paper dinamitzador en la construcció d’edificis de fusta contralaminada de forma industrialitzada. L’Ajuntament de Barcelona va escollir l’empresa Sorigué per edificar dues promocions destinades al lloguer social, que s’afegiran a altres projectes ja existents, promoguts des del cooperativisme. Els nous materials sostenibles també portaran una nova forma d’entendre els edificis i les cases, amb construccions més lleugeres, desmuntables i recuperables (sense residus), amb ús molt restringit de formigó i acer.