La felicitat de regenerar

«Cal Compte fa temps que es va destacant en l’escena del Priorat com un espai potent on es couen experiències de tast, aprenentatge i reflexió. Passen els anys i sempre està allà. És com l’àgora on es trobaven els savis a l’antiguitat», diu Blai Rosés, codirector artístic del Festival Terrer, un dels assistents al Tast de tardor que organitza l’allotjament de Torroja del Priorat.

Closa la verema, una vintena d’elaboradors de la DOQ Priorat i DO Montsant i sense denominació d’origen també, despatxen i contextualitzen vins a amants seus. «Hi ha la riquesa calidoscòpica del Priorat vitivinícola. Una representació transversal d’elaboradors, una conjunció de cellers amb identitats molt valuoses, des dels més clàssics als més avantguardistes, tots ells demostrant la complexitat i l’efervescència de la regió. És el model d’escola de terrer, on el més important de l’activitat és el creixement de la comunitat», afegeix Rosés.

No és un tast de vins convencional, d’entrada per la noblesa de les parets que l’escolten, algunes amb frescos a mig descobrir. «L’edifici es pot llegir a través de la història del vi. Quan hi havia diners, s’alçaven plantes, s’obre la terrassa colonial, s’instal·len les portes barroques. Els pisos superiors es van construir amb la febre de l’aiguardent, quan tot el vi del Priorat es destinava per destil·lar», explica la seva propietària, Anna Figueras, antropòloga i museòloga. Cal Compte és avui un allotjament rural, íntimament lligat al batec del vi. L’edició de tardor del tast empara la viticultura regenerativa i s’hi escolta una de les veus més valuoses del país, la de Francesc Font, enginyer tècnic agrícola i pagès de novena generació. «Els camps de vinya se’ns estaven dessagnant. Cada any perdíem terra que marxava al mar, si no fèiem res els fills no tindrien terra per cultivar», dirà d’entrada. «Als inicis això de la regenerativa ens semblava esotèric, però ràpidament descobrim que la microbiologia del sòl és tan necessària com la que tenim al nostre aparell digestiu; és la que alimenta la planta. Anem a tonificar els sòls, que siguin healthies amb cobertes i plantes, n’augmentem la matèria orgànica que ens ajuda a fixar el carboni. Així és com hem vist la llum. Hi ha un període de transició, res és d’avui per a demà, però ara produïm entre un 20 i un 30% més», advertirà. «Quan llaurem ens carreguem els fongs i els bacteris es reprodueixen més. I el que busquem és l’equilibri entre ambdós. Tot i que a la vinya, l’escenari ideal és un desequilibri a favor dels fongs. La coberta vegetal que apliquem evita l’erosió del sòl i afavoreix la humitat, perquè ajuda a retenir l’aigua de pluja. Hem trencat un cercle viciós i la terra ara és fèrtil. El nostre raïm es valora molt més, som més feliços i els nostres fills trobaran sòls millors», conclou. La regenerativa imita el cicle de la natura, afavoreix la biodiversitat i confia augmentar la qualitat i el valor nutricional dels aliments. «Fer d’agricultor és una benedicció, però fer-ho amb la consciència tranquil·la, encara millor», significarà Francesc Font.

El seu auditori són els vinaters del Tast de tardor. Tots ells ja tenen una mirada considerada i cultiven l’art d’entendre els sòls, descabdellant estils de viticultura com la regenerativa, l’agroecologia, la biodinàmica o l’ecològica, que és el primer estadi. «Cada finca mereix una mirada i un estudi concrets. Però si no hi veus ocells, és que no hi ha cucs, ni fongs, ni protozous al terra. Hi ha una relació molt estreta entre tot això», insistirà Font. A Catalunya, l’Associació de Viticultura Regenerativa treballa per fer palesa aquesta dimensió i properament convidarà a beure «vins que refredin el planeta» a través d’un segell que els identificarà a ulls del consumidor final. «Regalar-se espais d’aprenentatge i compartir són un símptoma de salut i fortalesa del Priorat», resumeix Blai Rosés. Cal Compte ho ha tornat a fer. Després de consolidar l’edifici, ara és temps d’aprofundir en el coneixement.