Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Nàstic: La solució és més complexa que un canvi d’entrenador

Seguir els partits dels grana s’ha convertit en un exercici de fe, però demanar espectacle en aquesta categoria resulta pràcticament una utopia. Només interessen els punts

| Actualizado a 07 octubre 2022 07:00
Frederic Porta
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Això del futbol no té mesura, viu instal·lat a la hipèrbole absoluta. Després de la derrota a Elda i en espera del poderós Múrcia, el Nàstic es troba neguitós, massa i tot. Es respira un malestar palpable i només faltaven les xarxes socials per augmentar exponencialment el desassossec, a base de mala bava, quan la Lliga acaba d’arrencar.

Cert que la marxa de l’equip no és l’esperada, però potser caldria revisar les expectatives generades, situades en l’extrem del caixa o faixa. O hi ha ascens o serà un fracàs. Valdria més relativitzar. D’entrada, com és habitual, de memòria, poca per no dir gens. Fa quatre dies, el gruix d’aquesta plantilla va quedar-se a un pas de pujar de categoria i ho hauria aconseguit de no trobar-se amb l’enèsima alcaldada federativa.

Aleshores, poc importava que el joc de l’equip fos idèntic al de les darreres temporades, ben comú a una categoria que econòmicament resulta un pou. El Nàstic avorreix les pedres i enguany encara resulta un superior exercici de fe passar-se noranta minuts de badall en badall a l’espera d’una pilota parada que acabi en gol i resolgui el duel a favor.

Engrescar a l’afició comporta un anàlisi de fons del club per saber què convé millorar

Com aquest món és així de previsible, assenyalen la banqueta, al mateix senyor del play-off que ha comprat tots els números de la rifa per a convertir-se en el boc expiatori del malestar, l’escut que aturi la crisi del moment. Si el marcador es gira d’esquena diumenge, ja sabem qui rebrà la plantofada sense dret a rèplica, ni justa avaluació de mèrits i demèrits. La situació gira entorn d’un verb ben difícil de declinar quan es tracta de futbol: Engrescar.

S’ha d’engrescar a l’aficionat, augmentar-li l’orgull de pertinença, l’autoestima i les ganes de pujar a bord, al carro guanyador al qual tothom vol pertànyer. I l’alegria arriba quan hi ha espectacle, gols, emocions a la gespa que contagien la graderia, evidència que costa d’aconseguir en aquesta categoria. Un remei ben fàcil d’exposar i prou difícil de trobar, que la competició exigeix traure punts com sigui. I com això comença a semblar la roda del proverbial hàmster, igual fora bo estendre la pensada més enllà de tòpics i superficialitat analitzant la casa de cap a peus. Potser sigui un problema estructural, qui sap si no s’han organitzat com caldria els fonaments del primer equip més enllà d’aquesta pressa endèmica que tot ho mana.

O qui sap s’hi es necessitin cares noves als despatxos que aportin energia, idees, il·lusió renovada. No tot és bufar i fer ampolles quan la temporada passada, tornem-hi, vas superar un bon grapat d’aspirants amb idèntiques aspiracions. I segurament, pressupostos superiors al grana. L’aventura va acabar amb un dèficit de milió i mig d’euros, xifra prou difícil de cobrir en una Primera RFEF orfe de recursos, on és impossible recórrer a la venda d’actius i l’economia són faves comptades.

Si al final, Raül Agné perd la plaça, en lloc de posar-ne un altre i ajornar el malhumor una estoneta, convindria rumiar l’alternativa a fons, amb responsabilitat màxima del president i accionistes. Sembla que el Nàstic va ensopegant en la mateixa pedra: Poc joc i massa exigència, poca paciència i creure’s més fort del que en realitat ets. Tot plegat, mala peça al teler i ens sap greu que sempre pagui el mateix quan el problema afecta un grapat de gent implicada. Però prou sabem que això del futbol va com va.

Comentarios
Multimedia Diari