Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Netflix, la lluita constant de David contra Goliat que ja ha tocat sostre?

Amazon i Microsoft. Abans del conegut intent de venda a Blockbuster, Netflix va estar a punt de ser comprada per Amazon, i, més endavant, Microsoft tampoc va voler saber-ne res

| Actualizado a 11 noviembre 2022 07:00
Ramon Puig
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La periodista francesa Marie Le Conte ha escrit el llibre Escape, on fa una anàlisi de l’evolució d’Internet en els últims 20 anys i explica, en les entrevistes de presentació, que ara Internet ja és vida real i ja no hi ha cap diferència entre el món físic i el món digital, com sí que passava a l’inici. I com més ho penso més hi estic d’acord.

Per exemple, a l’agenda d’actualitat política i econòmica s’hi han incorporat sense adonar-nos-en els moviments dels GAFAM, acrònim que defineix les cinc grans empreses nord-americanes Google, Apple, Facebook (ara Meta), Amazon i Microsoft, i tota l’onada que representen els unicorns digitals, denominació que es dona a les start-ups que han superat la valoració dels 1.000 milions de dòlars.

Confesso que m’agrada començar al dia sabent la darrera hora dels gegants tecnològics. Des de fa uns mesos és molt més senzill gràcies al butlletí diari Multiversial amb 15.200 subscriptors, que lidera Carlos Molina, que ens apropa el més destacat publicat als mitjans nord-americans, afegit amb la seva anàlisi d’expert en negocis digitals.

Una de les companyies habituals és Netflix, que aquest 2022 ha vist com el seu creixement imparable mostra senyals d’esgotament, tot i que la seva trajectòria ha estat una constant cursa d’obstacles superats amb grans dosis d’innovació.

Una bona forma d’entendre les claus de l’èxit inicial és a partir del llibre Eso nunca funcionará, de Marc Randolph, un dels fundadors de la companyia el 1997 i que va abandonar-la el 2002, poc després de la sortida a borsa.

Sovint s’ha explicat que Netflix neix arran d’una multa de 40 dòlars que ha de pagar Reed Hastings, l’altre fundador i gran líder de la companyia encara avui, pel retard en la devolució de la pel·lícula Apolo 13 a un videoclub Blockbuster. Aquest és un dels mites que Randolph s’encarrega de desmuntar ben aviat, enumerant el centenar d’idees que van avaluar i descartar abans d’arribar al lloguer de cintes de vídeo. La llegenda de l’origen de l’empresa va ser creada pels mateixos directius per simplificar la història el 2003, quan David (Netflix) estava lluitant contra Goliat (Blockbuster). Tres anys enrere, la crisi de les puntcom havia evitat una primera sortida a la borsa de Netflix, i l’única sortida en aquell moment per finançar el seu creixement era la venda a Blockbuster. En aquell moment era un monstre de 6.000 milions de dòlars d’ingressos davant un altre de només 5 milions de dòlars. La proposta era fusionar el negoci físic de la cadena amb el seu emergent negoci digital. La resposta del gegant va ser que els negocis d’Internet eren insostenibles. Sense aquella negativa no s’explicaria l’èxit posterior de Netflix perquè va obligar-los a buscar la rendibilitat per ells mateixos i els va fer trobar les claus de l’èxit amb dues grans innovacions: substitució del lloguer de pel·lícules per una subscripció mensual i la creació d’un sistema de recomanacions personalitzat a partir de les mateixes valoracions dels usuaris.

Després de l’exitosa sortida a borsa el 2002, Netflix va saber liderar la distribució digital (streaming) de films fins a produir els seus propis continguts i convertir-se en líder en l’àmbit internacional.

En conversa amb en Carlos Molina de Multiversial, ens resumeix les claus del seu èxit: «La visió de la reproducció en línia hi és des de l’inici de la companyia. En aquell moment veuen que la tecnologia i les comunicacions no estaven preparades, amb la qual cosa necessitaven un pont que va ser la distribució de DVD, que els hi va donar tres coses: construir l’audiència, entendre els gustos dels usuaris i obtenir llicències d’emissió de pel·lícules. Per això el següent pas és generar contingut per seguir lluitant amb nous operadors com el mateix Disney».

Respecte al futur, Carlos Molina fa el seu pronòstic: «Han aparegut nous gegants en la distribució digital de films i estan en una situació molt fàcil perquè són líders en altres negocis i es poden permetre fer guerra de preus, amb la qual cosa a Netflix no li queda més remei que diversificar ingressos».

Comentarios
Multimedia Diari