Només sí és si, sempre

La ministra d’Igualtat, Irene Montero, encara la segona part de la legislatura amb un reguitzell de reformes que estan agitant el panorama polític des de fa unes setmanes i és probable que estigui vigent durant molts mesos.

La comissió d’Igualtat del Congrés ha aconseguit aprovar finalment el dictamen de la llei coneguda com a Només Sí és Sí. Ho va fer possible la retirada a darrera hora d’una esmena per part del PSOE que apostava per l’abolició de la prostitució. Els seus socis de legislatura s’hi oposaven i perillava l’aprovació definitiva que permetrà que el projecte de llei es debati al ple de la cambra de la setmana que ve.

El que reclamen els socis del PSOE és que el tema de l’enduriment de les penes per proxenetes, propietaris de locals on s’exerceix la prostitució, etc. es faci en un debat dedicat específicament a aquest tema i no que es ‘coli’ en el debat de la llei coneguda com a Només Sí és Sí.

El debat sobre l’abolició de la prostitució té certament prou entitat en si mateix. No és un tema nou, com a debat, i ara probablement ja es pot tractar tal com es mereix. Fins i tot el PP hi està d’acord.

Un dels aspectes més destacables de la nova llei és que el delicte sexual ja no es basarà en el fet que hi hagi hagut violència o intimidació, sinó en el fet del consentiment. Això vol dir que ja no seran possibles sentències com les de «la Manada», on en un principi se’ls va acusar d’abús sexual i no de violació, pel fet que la víctima havia ingerit una quantitat elevada d’alcohol.

De fet, aquella sentència va provocar un gir en la concepció general del delicte sexual i una gran reacció mediàtica i a les xarxes socials. Per aquest motiu el nom de Manada ja s’ha fet extensiu a aquest tipus de delicte en grup. Justament el fet que la víctima tingués un elevat grau d’embriaguesa, ha despertat una conscienciació a la societat en general que aquest no pot ser en cap cas una eximent o una explicació que justifiqui d’alguna manera la comissió de l’agressió.

‘Només sí és sí’ és sempre i en qualsevol circumstància, és així de simple.

El Ministeri d’Igualtat també impulsa una reforma de la llei de l’avortament que hi ha reiniciat el debat i les posicions oposades. La principal és que la nova llei permet a noies de 16 i 17 anys, és a dir menors d’edat penal, no haver de demanar el permís dels pares per poder avortar. Els contraris a l’avortament han tornat a posar el crit al cel, com ja van fer quan ho va incloure el govern de Zapatero. D’una banda, està clar que aquesta situació es donarà en molt poques ocasions i, de l’altra, que una noia d’aquesta edat ha de poder decidir com vol que sigui la seva vida en el futur, si vol desenvolupar una carrera professional o vol esperar a decidir ser mare quan hi estigui mentalment i físicament preparada. Si els pares li han d’impedir, suposo que té dret a decidir com ha de ser la seva vida.

Un altre aspecte de la nova llei de l’avortament que també ha provocat un gran debat és la proposta de baixa laboral en el cas de les menstruacions incapacitants. Els detractors consideren que aquest fet suposarà un nou fre per a la contractació de dones joves per part de les empreses. En el fons el que estan posant en relleu és el frau que hi ha perquè donen per fet que moltes dones aconseguiran la baixa sense tenir aquests dolors. Com hi ha qui obté baixes per depressió sense tenir-ne. És cert que això passa, però passa en diversos tipus de malalties. I es tracta que no passi. La proposta és que la baixa per regles incapacitants reclami un informe mèdic específic.

De fet, la baixa per a regles doloroses ja existeix, però ara va a càrrec de les treballadores. La nova llei estableix que vagi a càrrec de la Seguretat Social. Sembla clar que ara moltes dones no demanen la baixa perquè això té un cost i amb els salaris tan baixos que es cobren a moltes empreses no queda cap altre remei. Tot i això, hi ha situacions en les quals s’ha d’agafar la baixa.

Trobo que és molt d’agrair que aquestes reformes siguin millores de contingut feminista. I també és molt positiu que hi hagi debat polític sobre continguts i no només sobre «I tu més».

En l’àmbit feminista encara hi ha una gran tasca a fer per obtenir una igualtat entre homes i dones, La fisiologia diferent no ha de ser un obstacle. Homes i dones formem part per igual de la humanitat i hem de tenir els mateixos drets.