Per la gestió sostenible dels boscos. És el moment d’impulsar la indústria forestal

«Catalunya és un país de boscos, sense saber-ho». És una frase que repeteix el gran geògraf Martí Boada i que defineix molt bé la desconnexió de la societat amb el medi natural. Aquest hivern la crisi energètica i de matèries primeres ens ha fet recuperar una part de l’interès de la societat cap al món forestal.

En poques setmanes de diferència he seguit diferents jornades on el bosc ha estat el protagonista. El Museu del Disseny de Barcelona acull l’exposició ‘Toquem fusta! Disseny, fusta i sostenibilitat’, on reivindica el seu rol essencial i com ara pot ser un dels grans pilars de la bioeconomia circular.

En una de les jornades paral·leles, Joachim Englert, de Boscat, toca directament el moll de l’os: «En els últims cent anys hem oblidat la cultura forestal en favor d’una cultura de serveis. Hi ha una desconnexió amb la natura».

Boscat es una federació d’associacions de propietaris forestals d’arreu de Catalunya, amb àmplia representació tarragonina, en la qual una de les seves activitats és la conscienciació de la necessària gestió del bosc. «Quan veiem una vaca, veiem l’animal i el filet, però no veiem ni pensem en els escorxadors, ni els carnissers que han participat en la transformació. Passa el mateix amb el bosc, veiem l’arbre i l’objecte de fusta, però no ens agrada veure una màquina al bosc perquè pensem que és un assassí», explica Englert.

Una de les iniciatives de Boscat és la creació d’itineraris pedagògics, com el que hi ha a Alcover al Mas de Forès, com una forma d’entendre la importància de la gestió forestal sostenible.

Catalunya té ara mateix 2 milions d’hectàrees de territori forestal, que representa el 63% de la superfície catalana i no ha parat de créixer des del progressiu abandonament del sector primari. Davant el risc recurrent de registrar incendis de sisena generació, on la força de les flames superi la capacitat d’extinció, cal insistir que la millor resposta és la seva gestió sostenible i convertir-ho en una oportunitat per desenvolupar l’economia forestal.

Encara hi ha una dada més esfereïdora: el bosc cada any avança a un ritme de 8.000 noves hectàrees i acumula 3 milions de tones noves de massa forestal, de les quals avui només som capaços d’aprofitar 1 milió de tones anual. És a dir, els aprofitaments anuals de fusta i llenya només absorbeixen el 28% del creixement de bosc, amb la qual cosa cada any s’acumulen 2 milions de tones noves.

Hi ha una altra dada que indica el poc desenvolupament industrial del sector forestal. Del milió de tones de fusta aprofitada, el 75% va a energia (llenya i biomassa) i només el 25% va al que es diu fusta de serra (arriba a una serradora per a la seva transformació), majoritàriament per fer palets per a la logística.

En la mateixa jornada del Museu del Disseny, va explicar el seu testimoni l’empresa Enerbio, el principal productor de pellet a Catalunya. Situada al Lluçanès des de fa 15 anys ja produeix 80.000 tones anuals, gràcies a la seva popularització com alternativa al gasoil o gas per a la calefacció. Amb un aspecte físic similar al pinso, surt majoritàriament de compactar el subproducte de les serradores, com les serradures i les estelles de la fusta sobrant. Davant la creixent demanda, han hagut de transformar fusta de més baixa qualitat i que no serveix per a la serradora.

D’altra banda, l’empresa basca Egoin va organitzar fa pocs dies la jornada ‘La construcció amb fusta a Catalunya: reptes i oportunitats’, al Centre de Vida Comunitària de Trinitat Vella, un nou edifici municipal construït majoritàriament amb fusta. En aquest sentit, Francesc Cano, del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, va augurar un excel·lent futur per a la bioeconomia, amb la incorporació de la fusta local a la construcció, però també per la presència en d’altres sectors, com el tèxtil (fibres). I sense oblidar el projecte de Kronospan a Tortosa, amb la planta més gran de tauler del sud d’Europa. Com va dir el savi Xavier Marcet, moderador de la jornada, es tracta de trobar el lògic equilibri entre la productivitat i l’ecologia.