Pluja de meteorits

Calma. Mentre esperem la pluja de meteorits que faci neteja d’aquest present, com va passar amb els dinosaures, i que ara demana la poeta i artista d’El Prat de Llobregat (Baix Llobregat) Juana Dolores, a qui he pogut entrevistar aquesta setmana al Més324 de TV3 de resultes del seu últim poemari, Rèquiem català. I si una nació desfilant per una catifa vermella, editat per Poncianes, i que ha generat una certa revolada viral de resultes del to que va tenir ella, tothora que estava disgustada per la pèrdua de les eleccions d’Ada Colau a Barcelona, la candidata per qui s’havia significat, que hi hagi una mica de calma.

I és que d’una cosa se’n va anar a l’altra, i va començat a fer edatisme del guanyador al cap i casal: Xavier Trias, i dels directius de la casa, i del funcionament dels mitjans, la política, la socialdemocràcia, la nació, Gramsci i la classe obrera que acaba votant a Vox, tant com els voten a Pedralbes, i si mires el mapa de Catalunya, (si és que el Ministeri de l’Interior ha entrat bé les dades) a molts municipis.

Mentre no arribi la pluja de meteorits, calma. Perquè les urnes ja se n’han encarregat de moure el panorama fins el punt que Pedro Sánchez ja ha fixat eleccions generals pel dia 23 de juliol, quan estiguem mig de vacances, o a punt de fer-ne, qui en pugui fer.

És clar que el juliol també serà el mes que els funcionaris catalans estaran repetint les oposicions del caos, que també han trencat molts somnis d’estiueig. De la mateixa manera que han fallat els mecanismes de control d’unes oposicions, el dia de les eleccions municipals va fallar durant dues hores el sistema de dades del Ministeri de l’Interior, cosa que per exemple va fer aparèixer regidors de Vox on no tenien ni llista, i va fer dir al 1er secretari del PSC Salvador Illa que havien guanyat totes les diputacions, quan al final a Tarragona havia guanyat ERC, a Lleida i a Girona Junts, i a Barcelona el PSC però amb 18 diputats i no 25.

L’error forma part de la vida, i el meteorit fa net. El global dels resultats a Espanya li ha fet fer a Pedro Sánchez un gest que bascula entre l’audàcia i la temeritat. Però davant la pèrdua de poder institucional, a ajuntaments i autonomies, la seva reacció talla de socarrel la pressió del PP, i les crítiques internes, i branda el fantasma de l’aliança de dreta i extremadreta, com un factor que mobilitzi més el seu electorat, que les polítiques de progrés que ha tirat endavant, i les promeses que han anat de cine a dos euros a pisos pels joves. I encara més força els seus socis a aclarir sota quin paraigua es presenten, si la suma de Iolanda Diaz, es tanca amb el Podem de Pablo Iglesias d’una vegada per totes, i aprenen la lliçó del País Valencià o de Madrid.

A Catalunya, l’independentisme, especialment ERC, que ha deixat 300 mil votants a casa, també la CUP 40 mil i Junts 7.000, comença a revisar què els ha passat. Parlem en general, però ni a Tarragona, ni a Reus, ni a Lleida ciutat els han anat bé les coses a aquests partits. Casos a banda hi ha des de Valls, a Vila-seca, Tortosa, Amposta, Montblanc, Gandesa, i una llista encara més llarga.

Veurem si l’assemblea oberta que planteja ERC a la seva militància, els càntics d’unitat de Junts, o el front sobiranista que planteja el president Aragonès, tenen alguna traducció que faci veure més moviments d’aquí al juliol. Tot abans de la pluja definitiva de meteorits.

Dirigeix i presenta el programa ‘Més324’ (TV3). Premi Nacional de Comunicació 2015 per la seva llarga experiència en ràdio, va començar a Ràdio Salou (SER) i ha treballat a Catalunya Ràdio a diferents programes (Des d’‘El món s’acaba’ a ‘L’oracle’ i com a corresponsal a Madrid. És un dels promotors de Canal Reus TV.