Diu una coneguda dita que ‘la política fa estranys companys de llit’. Això és el que li passa al PSOE amb els seus socis, perquè no sembla gens fàcil conciliar en una mateixa acció de govern els interessos de Junts i el PNB amb els de Podemos i Sumar. Per això es fan els pactes, per deixar clar el que es farà. Així i tot, sempre hi ha serrells, com per exemple el tan comentat impost a les energètiques. És un impost que paguen cinc empreses que són les que declaren més de 1.000 milions de beneficis, i és un impost que va pactar el PSOE amb Podemos per aconseguir el seu suport. Junts i els nacionalistes bascos no hi estan d’acord per interessos particulars en cada cas i perquè forma part del que és ser un partit de perfil liberal.
Ara s’ha produït una gran desavinença entre, diguem-ne, els dos perfils que donen suport al govern, la votació del decret òmnibus, un decret que recollia un seguit d’ajuts i previsions que amb normalitat s’haurien hagut de votar a la llei de pressupostos, o la d’acompanyament, però que com que no hi ha pressupostos, el govern central va aprovar un decret ‘cul-de-sac’ on va posar de tot: l’augment de les pensions, el salari mínim interprofessional, els ajuts pels transports, els ajuts per als afectats per la dana de València i l’impost a les energètiques. És clar, aquestes votacions no generen cap problema quan es té majoria absoluta, però quan no se’n té, no queda més remei que negociar. Així és el sistema.
I sens dubte que està molt malament votar en contra de l’augment de les pensions, de les ajudes per la dana o la gratuïtat de determinats transports, que ja que tenim unes Rodalies que són un autèntic malson, almenys que surtin gratis per als qui les fan servir cada dia. Té tan mala premsa aquesta votació que Jordi Turull ja s’ha afanyat a dir que presentaran un decret com a partit per aprovar l’augment de les pensions.
Però també ha dit Turull que Junts ja va advertir al govern de Sánchez que no aprovessin el decret òmnibus, sinó que seria millor per a ells que fessin decrets per temes concrets. O sigui que ara hauran de tornar enrere i refer-ho tot plegat. O potser tot no. Podria ser que als socialistes ja els anés bé deixar algun tema de banda. Al final la iniciativa principal és seva. Per això també caldria saber per què es van estimar més fer un decret que sabien que Junts no votaria. El que sembla força clar ara ja és que és ben probable que Sánchez no pugui esgotar la legislatura perquè els serà força complicat mantenir el suport de tots els seus socis per tirar endavant votacions cabdals al Congrés. Tot i que amb l’oposició que té, ben bé podria aguantar.
El PP certament fa una oposició ben galdosa. A voltes apel·lant a Junts perquè els doni suport a una moció de censura i també posant tota mena d’entrebancs a l’aplicació de la llei d’amnistia. El seu portaveu al Congrés, Miguel Tellado, es va posar de peus a la galleda qualificant de ‘regal’ la cessió al PNB d’un palauet a París on hi ha la seu de l’Instituto Cervantes. Doncs aquest palauet és propietat dels nacionalistes bascos que el van comprar en temps de la República i va ser requisat per la Gestapo que el va cedir a Franco. Per un partit que defensa a peu i a cavall la propietat privada, sembla una crítica fora de lloc.
Total que la política a Espanya pateix d’un excés de postureig per part de tots els partits i això es reflecteix a les opinions que els uns i els altres expressen a les xarxes. Una allau d’opinions esbiaixades per aspectes emocionals i partidistes que sovint és el mateix. Perquè a ningú li agraden les retallades, les voti qui les voti.
Ja toca que deixin d’utilitzar els ciutadans per fer valer posicions polítiques que d’una manera o d’una altra hauran de solucionar perquè és la seva obligació com a representants polítics. Encara que em sembla que aquesta és una batalla perduda tenint en compte el que està passant a la política americana.