Revelar empremtes i deixar empremta científica

Guernica. Desembre de 1929. Feia poc més de dos dècades que a Espanya es feien servir les empremtes dactilars en l’àmbit policial per a la identificació de persones. Aprofitant que la taberna estava plena de gent, un home va prendre-li la cartera a un altre i les 75 pessetes que hi havia a dins, segons consta en la sentència del Tribunal Suprem 1234/1931. El van acabar detenint i va donar un nom erroni; però quan li van agafar les empremtes dactilars van adonar-se’n que el tenien registrat i que comptava amb una desena d’antecedents per altres delictes contra la propietat. Els inicis policials de les empremtes estan vinculats a la identificació de persones però aviat els policies se’n van adonar de la importància de l’ús forense, és a dir, revelar les empremtes de diferents superfícies o objectes de l’escenari d’un crim, per tal d’identificar el sospitós del delicte.

Ha passat més d’un segle i els delinqüents continuen deixant empremta. «El que trobem són fragments», puntualitza el caporal Sergi Claveria, de la Unitat Central d’Inspeccions Oculars (UCIO) dels Mossos d’Esquadra. Es refereix al fet que acaben trobant un troç de l’empremta, no sencera. I precisa: «Solen ser fragments arrastrats, moguts», perquè quan toquem els objectes, acostumem a tenir els dits en moviment. Arribats a este punt ja heu degut pensar amb els guants. No us en refieu, n’hi ha que no impedeixen que amb els reactius adequats, els policies puguin trobar un dibuix prou definit dels solcs i les crestes perquè l’empremta tingui validesa d’identificació, perquè sigui prou complerta.

Inquietud professional

A la UCIO dels Mossos treballen amb una vintena de reactius, no tots serveixen per a totes les superfícies. En funció de l’objecte que hagin d’analitzar, n’utilitzaran un o altre o una combinació, que està protocolaritzada –adverteix Claveria–, per saber quin s’ha de provar primer i quin després per evitar malmetre l’empremta que encara no hagin pogut detectar. En ocasions, utilitzar un reactiu determinat pot suposar jugar-se-la al tot o res i aquí hi entra l’experiència i la perícia que tinguin.

La inquietud professional els ha portat a inventar un nou reactiu per revelar les empremtes de superfícies adhesives, com de les anomenades cintes americanes. No és rar que els portin al laboratori artefactes explosius casolans per tal de mirar si els que els han fabricat hi han deixat alguna ditada a l’hora d’adherir el detonador a l’artefacte, que ho tendeixen a fer amb cinta americana.

El caporal Sergi Claveria explica que el nou reactiu l’han provat en vuit tipus diferents de cintes i que han guanyat un 7% d’efectivitat. En algun tipus de cinta, l’efectivitat és un 10% superior. Poc és molt si es té en compte que una empremta dactilar pot ser una prova incriminatòria de pes en un judici.

De cintes adhesives n’hi ha de fetes amb base de cautxú i d’altres amb base acrílica i això no se sap si no es coneix la composició química del producte; aclareix. Els dos reactius existents al mercat serveixen un per a les cintes amb base de cautxú i l’altre per les que són fetes amb una base acrílica però no a la inversa; així que n’han inventat un que alhora que els serveix per a totes dos, és més efectiu que els que ja hi havia.

El WET UCIO

De nom li han posat WET UCIO; per deixar marca de l’autoria. Una de les revistes científiques de referència a nivell internacional, la Journal of Forensic Identification, els ha publicat l’article on expliquen com han trobat la nova fòrmula i les proves que han fet per verificar-ne l’eficàcia. Esta publicació els aporta orgull professional, és un aval a la metodologia i un reconeixement. Alhora, el WET UCIO es presenta esta setmana a la 25ena edició del simposium internacional forense que se celebra a Brisbane (Austràlia); a través d’un grup de treball de la universitat australiana de Curtin. A la pregunta de si esta és una manera de deixar empremta científica, Sergi Claveria contesta que no pot respondre fins d’aquí deu anys. Deu anys, una dècada. Aaaah; verbalitzo perquè no es faci un silenci. Els tempos policials i els periodístics no han anat mai a l’una i si al còctel s’hi afegeix la ciència... És un temps prudencial per avaluar si el WET UCIO l’han començat a utilitzar altres laboratoris policials d’arreu del món. Mentrestant, aprofiten l’embranzida creativa i estan treballant amb un nou reactiu per trobar les empremtes que els agressors hagin pogut deixar sobre la pell de les víctimes. «Ens interessen les superfícies extremes, com les afectades per un incendi; els objectes exposats en situacions metereològiques adverses o la pell humana», conclou.