Sant Jordi amb pedregada

Sant Jordi, tip i fastiguejat de tots nosaltres, va enviar al cap i casal de Catalunya (exili personal massa llarg d’explicar) un dia rúfol abastament anunciat pels homes del temps. Cops violents de vent, llamps, trons, aigua i pedra van deslluir aquella diada que tant esperen amb delit a casa nostra els del món del llibre.

Lamentablement, com sol passar, van pagar justos per pecadors. Les editorials petites i independents, a causa també de la seva minsa força econòmica, van ser les que més van rebre de valent i van perdre bous i esquelles en la tempesta (altrament, habitual, en aquesta diada).

Com a exemple, l’editorial de Martorell, Adesiara, que té un catàleg excel·lent i de la qual soc fidel comprador de gran part de les seves novetats, ha perdut milers d’euros en la desfeta.

Tanmateix, els seus llibres no surten, ni sortiran mai en el rànquing dels més venuts per sant Jordi. Publicar Suetoni, Dant, Ovidi, Stendhal, Shelley, Ruyra, Poe o tants d’altres autors imprescindibles es veu que no surt a compte.

Aleshores de què parlem quan parlem de sant Jordi? En el futur, els que llegeixin les cròniques periodístiques o mirin vídeos de les notícies, pensaran que els catalans a cavall dels segles XX i XXI som un poble extraordinàriament culte. Doncs, miri, no. Som més aviat una gent que no llegeix mai, i els quatre que ho fem, potser vora la meitat no té comprensió lectora. Ni llegim llibres (no només novel·les, la majoria de les quals darrerament són espantoses) ni llegim programes electorals que són la base per passar comptes als polítics inútils que votem. Allò de la democràcia que n’hi ha tants que se n’omplen la boca, sabeu?

Sant Jordi és una pseudofesta hipòcrita. Si fins i tot les roses ens arriben congelades de la quinta forca. Ni fan cap flaire ni s’han cultivat a casa nostra. Els quatre que en tenien van haver de plegar perquè no s’hi guanyaven la vida. Tots sabem el perquè.

Tot plegat és una gran estafa. Posem el cas d’un dels il·lustres «triomfadors» del dia, un conegut presentador de capvespre. Primer: com a llibre més venut, sabem la quantitat exacta d’exemplars que aquest senyor ha despatxat? No en traureu mai l’aigua clara, no cal que hi patiu. I encara més: quan el periodista famós guanya el premi que duu el nom d’un escriptor que també va fer d’espia, ningú no explica com el presentador, en persona, truca a un agent literari (home o dona, tant se val el nom) es presenta, i li explica que vol guanyar el premi de la nit de Reis dotat amb 6.000 euros, amb un original que ja té enllestit. Resulta que l’agent literari no era la persona adient per a fer la feina; tot i això, li diu el contacte de la persona que porta aquests premis i el famós presentador, sense ficar-se cap pedra al fetge, fa les gestions que calen per a obtenir el guardó i vet aquí que ja tenim l’autor més venut. I tal com us ho explico és com va ser, encara que no agradi o desmoralitzi a qui es presenta als concursos literaris. Tant és la qualitat del llibre premiat. La pregunta és: ¿quants bons escriptors, si tenen la sort de publicar, no vendran ni la meitat del que ven una persona que té una feina segura, pagada amb els nostres impostos i que té una publicitat i presència diària a la televisió més vista del país? I si només fos aquest premi, rai. La gran farsa s’estén a tots els premis literaris rellevants d’arreu, amb les excepcions que vulgueu.

He tingut la sort i el privilegi de participar com a jurat en un premi literari extraordinari que malauradament ja ha desaparegut: els Jocs Florals de Torroja del Priorat. Eren uns dels darrers Jocs Florals com cal que es feien a Catalunya i que s’han deixat perdre per la deixadesa cultural existent al país. Puc assegurar que em llegia tots els originals. Desconeixia qui eren els autors, i només mirava la qualitat literària. Això sí, la quantitat econòmica era més aviat justeta. Potser per aquest motiu, encara es podien fer les coses amb honestedat. Aquesta és la cultura que tenim. La resta, tot és fum. Malgrat tot, passat sant Jordi, recordeu-vos d’entrar la setmana entrant i el mes que ve a les llibreries per seguir el consell d’Horaci.