Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Torna el Concurs i la capitalitat castellera de Tarragona

Únic i desitjat. El Concurs de Castells és la cita més transcendent del calendari tarragoní. Té tots els ingredients per requerir l’atenció prioritària de mitjans de comunicació, ciutadania i, per sobre de tot, institucions

| Actualizado a 30 septiembre 2022 17:19
Albert Mercadé
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

«You guys are amazing. This is amazing!». Jo caminava per la Rambla Vella i vaig tardar en reaccionar. M’ho estava cridant a mi? Era un foraster. Cara vermelleta i ulleres penjant del pit. Un guiri, vaja. Estava entusiasmat pel que acabava de veure a la diada del primer diumenge de festes. I en veure’m a mi, encara anava vestit de casteller, em va voler fer explícit l’agraïment pel fascinant espectacle que acabava de veure.

Més enllà de l’anècdota, em va venir al cap el moment en què, anys enrere, havia viscut una situació similar. Llavors va ser el productor executiu de Red Bull TV, la firma audiovisual del gegant de la beguda energètica, després de retransmetre el Concurs de Castells de l’any 2016. El to i la fascinació eren les mateixes.

La boca li arribava als turmells després de l’espectacle que acabava de viure. Ell, i tot l’equip d’aquest canal multiplataforma d’abast mundial, especialitzat en esports d’aventura i grans esdeveniments, havien quedat meravellats per la plasticitat i l’espectacularitat del món casteller i havien decidit que el concurs de Tarragona seria una de les grans apostes de la plataforma aquell any. Van desembarcar a la ciutat amb tot el seu equip –90 persones, en gran– i els periodistes Raquel Sans, Paco Montoya i servidor ens vam afegir a la tripulació.

Aquella retransmissió es va poder seguir arreu del món. Va ser un èxit qualitatiu –no us he de descobrir l’espectacularitat d’un concurs de castells per algú que no n’hagi vist mai– i també quantitatiu: un dels clips, el del 3d10fm que va donar la victòria als Castellers de Vilafranca, el va penjar al seu canal de Facebook. En poc més de sis mesos acumulava més de 100 milions de reproduccions. L’havien vist 100 milions de persones. Cap altre dels vídeos de la pàgina arribava ni a un 10% d’aquests registres. Perquè en fem una idea de la barbaritat. Els castells rebentaven totes les fronteres.

Quatre anys i una pandèmia després, Tarragona tornarà a acollir demà el XXVIII Concurs de Castells. La ciutat recupera la capitalitat castellera. Onze mil espectadors ompliran a vessar la TAP (les entrades van volar en qüestió de minuts), 29 colles repartides en tot el cap de setmana (42 si comptem la jornada de diumenge passat a Torredembarra) i més de 300 periodistes acreditats d’un centenar de mitjans de comunicació diferents, nacionals, estatals i internacionals. Xifres a l’abast de ben pocs esdeveniments al nostre país. I el més difícil de tot plegat: una expectativa i repercussió que no han fet perdre ni un mil·ligram de l’essència castellera del Concurs. És i agrada sent el que Tarragona i el món casteller volen que sigui.

Mantenint l’essència d’un tret cultural propi i identificatiu com els castells sense renunciar a la seva expansió i socialització, dins i fora del país. Fent que allò tan repetit de «l’espectacle casteller més gran del món» sigui una realitat més enllà de l’eslògan.

Com passa en tants àmbits de la vida, sovint han de venir de fora a dir-nos les bondats del que tenim a casa i no valorem. I en una ciutat d’autoestima històricament baixa, acollir i organitzar una cita d’aquestes dimensions és un luxe i una responsabilitat que cal lluir, protegir i reivindicar.

A tots els nivells: les institucions, evidentment, però també la gent. Així que si em permeteu el consell: aneu aquest cap de setmana a fer un volt pels voltants de l’antiga plaça de braus. Pregunteu si a algú li sobra una entrada. Connecteu la ràdio, mireu la tele, seguiu la premsa en línia. Sumeu-vos a fer pinya a una colla. A Tarragona tenim un tresor. Valorem-lo, cuidem-lo i, sobretot, gaudim-lo.

Comentarios
Multimedia Diari